Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Si mantenen la seva porta tan ben camuflada, també podria ser que no hi vulguin visites ni estiguin per a gaires festes. Truca-hi i torna-hi si convé, però no insisteixis massa... per si de cas. ;-)
ResponEliminaBon cap de setmana!
Podrien tenir una bona sorpresa…
EliminaBon diumenge, Mc!
No sé ben bé per què, però aquestes paraules m’han remogut. Potser perquè jo també he buscat portes amagades, d’aquelles que no es veuen però es senten. I la veritat, he trucat amb mes esperança que certesa. Gràcies per compartir-ho, Carme.
ResponEliminaUna abraçada.
“ que no es veuen , però se senten" tal com ho dius… ben bé així! Gràcies a tu per la teva bona interpretació i per la complicitat.
EliminaUna abraçada.
Un cop, dos i fins i tot tres... però si no hi ha resposta, ja n'hi ha prou.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Tens raó, tot amb mesura...
EliminaAferradetes, bonica.
Many doors stood open for me in my life. But what if the one you show were the one I've been searching for in vain all those years, hoping to find it? ... ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
😀😀 Amagada però bonica, eh?
EliminaNomés tu pots saber si és aquesta.😂😂
Abraçades, Sean!
"Quan vaig trucar al teu pis
ResponEliminaun dia fred i gris
no contesta ningú...
...Eres tu, eres tu!
Sabies que era jo
perquè des del balcó, em veies..."
("No reply" dels Beatles traduida i interpretada en català el 1965 (fa 60 anys!!) pels Dracs sota el títol de "No contesta ningú)
Potser ja n'havíem parlat d'aquesta cançó composada pel John Lennon (signada per Lennon/McCartney) el 1964.
Me'n recordo molt bé d'aquesta versió catalana. La trobava molt trista, però molt bonica al mateix temps... i també me'n recordo que sí que n'havíem parlat. Moltes gràcies, Xavier, per les cançons que fan com una banda sonora del dia a dia.
Elimina"Fes, i quan hagis acabat, torna a començar": aquest és el consell que donaven a Flotats quan estudiava teatre.
ResponEliminaA vegades cal tornar-hi, a vegades no... va com va...
EliminaSi que està ben amagada sí, aquesta porta, envoltada de tantes plantes.
ResponEliminaCal insistir, però sense passar-se, sabent quan ja no val la pena.
Abraçades, Carme.
Exactament com dius, Núria!
EliminaAbraçades