Des de dins
Des de dins, ella havia guarnit la seva finestra de petites plantesi en tenia cura, i se li conservaven molt verdes i molt fresques. Volia pensar que el món podia ser així, bonic i ple de vida, però ben a prop tenia unes branques seques , amb fulles torrades pel sol i que pertanyien a un arbre que semblava més mort que viu. Que ella se'l mirés o no, no canviava les coses.
És molt cert això que mirant-s'ho no canvia res; també és cert que si tens cura de casa teva, ja és una manera d'arreglar el món, encara que sigui una mica...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Fem el que podem en el nostre entorn, gaire enllà ja no hi arribo.
EliminaAferradetes, preciosa!
Sovint les nostres possibilitats d'"arreglar el món" no van més enllà del racó que ens envolta (i de vegades ni això està al nostre abast), però no arreglarem res deixant de fer el que sí que tenim a les mans. Sense aquesta finestra plena de vida, les branques seques encara ressaltarien més.
ResponEliminaAbraçades
Sí, Mc, no arribem gaire lluny, però no podem deixar d'arreglar les petites coses que tenim a prop.
EliminaAbraçades.
Encara que no puguem "arreglar ni canviar el món", sí que almenys hem de procurar no espatllar-lo més del que ja està, i fer tot allò que ens sigui possible perquè casa nostra i el nostre entorn siguin més amables, com voldríem que fos arreu.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Les coses costen molt d'arreglar i s'espatllen en un no res o amb qualsevol decisió dolenta… però procurar no espatllar-lo més, ja és un primer pas, i tenir cura del nostre entorn, un pas més.
EliminaAbraçades, bonica!
Flores muertas que dirían los Stones, pero también tienen su punto de belleza. El color al final lo terminamos poniendo nosotros mismos.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, és cert, tenien un color molt bonic….
EliminaÉs que a mi els torrats m'agraden molt.
Una abraçada.
Tot i el paisatge sec que l’envoltava, ella seguia creient en la vida. No podia canviar el món, però sí cuidar el seu racó. Per cert, el dibuix es teu? Molt guapo!
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Sí, d'alguna manera feia el que podia…
EliminaSí que és meu el dibuix. No en sé gaire, però de tant en tant m'agafa per dibuixar. Gràcies, Jordi.
Bon cap de setmana!
Com sempre fas una interpretació, poètica, de la punyent realitat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaEl pitjor enemic és l'interior, deia Forster.
ResponEliminaPer a mi no… però gens.
Elimina