Quina bellesa tan trista, oi… El buit que deixen algunes absències és tan gran que ni tots els colors del món poden omplir-lo. El blau, en aquest cas, sembla guardar la memòria viva del que ja no hi és. Una abraçada, Carme.
És un pati preciós, a mi m'agrada molt, però sempre que l’he vist, he pensat que gairebé no han deixat espai perquè les persones en puguin gaudir. No sabria dir perquè m'ha suggerit aquesta petita història.
Però és cert que algunes absències deixen un buit que ja no es pot omplir amb res.
Hi ha absències que no s'omplen amb res... i mira que hi ha coses... M'agrada molt la foto, crec que això que hi ha al mig és una cisterna? Aferradetes, preciosa.
No n'estic segura. Hi ha diverses columnes, encara que no totes que tenen aquest peu tan ample. Sí que hi ha una cisterna, però no crec que n'hi hagin tantes.
Rectifico, Paula, tens raó, he revisat totes les fotos del pati, i sí a totes aquestes bases amples, s'hi veu una reixa. Segurament tot el sota del pati deu ser cisterna. 👍
Sí que és cert que a vegades, els llocs que s'omplen de moltes coses, embafen una mica. Però aquest pati és preciós, això sí. I també és cert que, inevitablement, hi ha colors que ens transporten a records, persones, vivències.
"L'absència és presència concentrada", diu un passatge dins Oona i Salinger, crec recordar. He estat moltes vegades en aquest poble, perquè la meva millor amiga té una casa d'estiueig en una urbanització entre Torroella i l'Estartit. Però això no ho he visitat. És preciós, molt acollidor.
Quina bellesa tan trista, oi… El buit que deixen algunes absències és tan gran que ni tots els colors del món poden omplir-lo. El blau, en aquest cas, sembla guardar la memòria viva del que ja no hi és.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
És un pati preciós, a mi m'agrada molt, però sempre que l’he vist, he pensat que gairebé no han deixat espai perquè les persones en puguin gaudir. No sabria dir perquè m'ha suggerit aquesta petita història.
EliminaPerò és cert que algunes absències deixen un buit que ja no es pot omplir amb res.
Una abraçada, Jordi.
Hi ha absències que no s'omplen amb res... i mira que hi ha coses...
ResponEliminaM'agrada molt la foto, crec que això que hi ha al mig és una cisterna?
Aferradetes, preciosa.
Moltes coses, hi ha!
EliminaNo n'estic segura. Hi ha diverses columnes, encara que no totes que tenen aquest peu tan ample. Sí que hi ha una cisterna, però no crec que n'hi hagin tantes.
Aferradetes, preciosa.
Rectifico, Paula, tens raó, he revisat totes les fotos del pati, i sí a totes aquestes bases amples, s'hi veu una reixa. Segurament tot el sota del pati deu ser cisterna. 👍
EliminaM'ho semblava, encara que no n'estava segura.😉
EliminaEntonces se estará muy fresquito ahí.
ResponEliminaSalud.
Sí, sí, molt agradable!
EliminaSalut.
Ja podria ser que fora com tu dius: de vegades, omplir en excés un lloc no busca compensar absències, sinó evitar (almenys algunes) presències...
ResponEliminaPreciós el pati (tinc una especial debilitat per ells), i preciós el poema. Salut i una abraçada, Carme
No és un pati per estar-hi, és un pati per mirar-lo... He, he, he O almenys aquesta és la meva impressió.
EliminaSalut i abraçada, Pep!
Sí que és cert que a vegades, els llocs que s'omplen de moltes coses, embafen una mica. Però aquest pati és preciós, això sí.
ResponEliminaI també és cert que, inevitablement, hi ha colors que ens transporten a records, persones, vivències.
Abraçades, Carme.
Cada vegada que hi he anat l'he fotografiat de nou. M'encanta aquest pati.
Elimina"L'absència és presència concentrada", diu un passatge dins Oona i Salinger, crec recordar.
ResponEliminaHe estat moltes vegades en aquest poble, perquè la meva millor amiga té una casa d'estiueig en una urbanització entre Torroella i l'Estartit. Però això no ho he visitat. És preciós, molt acollidor.
Doncs quan hi tornis, ja ho saps. És molt bonic aquest pati, la casa i les exposicions, també.
EliminaQuina frase més ben trobada! M'encanta!