Era una lluna tan petita
Era una lluna tan petita
que la podíem fer nostra.
La lluna,
l'instant,
el color del cel,
El pensament
i el mateix gest mirant amunt,
tots dos al mateix temps.
Era un temps tan petit
que només jo, imaginant,
el podia fer nostre.
M'agrada aquesta manera positiva de veure les coses. Algú altre podria pensar que si és tan petita és perquè està molt lluny i, per tant, és inabastable. Però si li donem la volta a l'argument i diem, com en el teu poema, que justament la seva mida "de butxaca" és la que la posa al nostre abast, aleshores és quan podrem gaudir d'aquest instant imaginat que de l'altra manera haguéssim deixat escapar.
ResponEliminaBon dia i bon cap de setmana!!
Les llunes plenes tenen molta fama i tothom se les mira. A mi també m'agraden molt, però aquestes petites llunes creixents també m'enamoren.
EliminaMoltes gràcies, Mc, per la teva reflexió.
Bon diumenge!
Només et va faltar el cove per pescar-la.
ResponEliminaSi l’arribo a tenir, no se m'escapa!
EliminaEl temps i la lluna, tot vostre en aquell màgic instant.
ResponEliminaQuè maco haver-ho viscut!
Aferradetes, preciosa.
Somiar és gratis, lluneta. Tot sixí, tens raò, és maco haver-ho viscut.
EliminaAferradetes, bonica!
Las noches sin luna serian tan aburridas...
ResponEliminaUn abrazo.
Sense ella, res no seria igual!
EliminaUna abraçada.
Per petita que sigui la lluna sempre és gran. Com els versos que tu mateixa saps fer.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina