Arrels
Ve de ca l'Helena
Arrelo terra endins
Arrelo terra enllà.
Arrelo en tu i amb tu i de tu…
Arrelo en els mots,
si són ben nostres.
Arrelo terra enllà.
Arrelo en tu i amb tu i de tu…
Arrelo en els mots,
si són ben nostres.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
I aquestes arrels, que ens mantenen aferrats a la nostra tradició, no són cap impediment per avançar. Ben al contrari, són les que ens permeten enlairar-nos per arribar on vulguem (o on puguem) sense deixar de ser nosaltres.
ResponEliminaAbraçades!
Sense arrels, jo (com els arbres) no soc res.
EliminaI no podem deixar de ser nosaltres. O no ho hauríem de deixar de ser.
Abraçades, Mc!
Tengo un óleo algo parecido.
ResponEliminaBesos
Ens l'ensenyaràs, algun dia?
EliminaUna abraçada.
Les arrels són les branques subterrànies. Com els mots, necessiten expandir-se.
ResponEliminaSón essencials i sí necessiten expandir-se, com els mots.
EliminaM'endinso entre les arrels per retrobar-me.
ResponEliminaQuina fotografia més maca, és com si em parlés.
Les complicitats en aquesta colla sempre funcionen.😉
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaI tant que funcionen!
Aferradetes, bonica!
Today realised
ResponEliminamy roots go further than thought:
Catalonia.
;-)
Abraçades, Carme!
Benvingudes les teves arrels, si arriben fins aquí a Catalunya.
Elimina😀😀
Abraçades, Sean!
Et felicito de nou, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies de nou, Helena!
EliminaTé molt a veure amb el post que m'acabes de comentar. Moltes gràcies. Una imatge i un poema preciosos.
ResponEliminaSegur que sí, necessitem arrels.
EliminaMoltes gràcies a tu, Maijo!
Carme, ja et vaig dir que m'agrada molt, i també rellegir-lo aquí. "Plántate y verdecerás", deia en castellà la traducció de les Cartes a Theo de Van Gogh.
ResponEliminaSempre m'agraden molt les teves citacions.
EliminaMoltes gràcies, Helena!
Disculpa, ja veig que t'ho havia comentat, m'he fet un embolic, tot i que em sonava molt. Com que fa tants dies que no us visito, pensava que, tot i ser estiu, continuaries amb la mateixa constància.
ResponEliminaNo cal cap disculpa, has aportat un comentari i una citació més, moltes gràcies!
EliminaDoncs, sí tot i ser estiu, he continuat publicant igual: dilluns al matí, dimecres a la tarda, divendres a la nit. Fa anys que vaig canviar el ritme de cada dia, a aquest actual.