Arrels


 AGUILERA, Rafael Arrels dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ve de ca l'Helena



Arrelo terra endins
Arrelo terra enllà.
Arrelo en tu i amb tu i de tu…
Arrelo en els mots, 
si són ben nostres.


Comentaris

  1. I aquestes arrels, que ens mantenen aferrats a la nostra tradició, no són cap impediment per avançar. Ben al contrari, són les que ens permeten enlairar-nos per arribar on vulguem (o on puguem) sense deixar de ser nosaltres.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense arrels, jo (com els arbres) no soc res.
      I no podem deixar de ser nosaltres. O no ho hauríem de deixar de ser.

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  2. Tengo un óleo algo parecido.

    Besos

    ResponElimina
  3. Les arrels són les branques subterrànies. Com els mots, necessiten expandir-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són essencials i sí necessiten expandir-se, com els mots.

      Elimina
  4. M'endinso entre les arrels per retrobar-me.
    Quina fotografia més maca, és com si em parlés.

    Les complicitats en aquesta colla sempre funcionen.😉
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula.
      I tant que funcionen!
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  5. Today realised
    my roots go further than thought:
    Catalonia.
    ;-)
    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingudes les teves arrels, si arriben fins aquí a Catalunya.
      😀😀
      Abraçades, Sean!

      Elimina
  6. Et felicito de nou, Carme.

    ResponElimina
  7. Té molt a veure amb el post que m'acabes de comentar. Moltes gràcies. Una imatge i un poema preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, necessitem arrels.
      Moltes gràcies a tu, Maijo!

      Elimina
  8. Carme, ja et vaig dir que m'agrada molt, i també rellegir-lo aquí. "Plántate y verdecerás", deia en castellà la traducció de les Cartes a Theo de Van Gogh.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'agraden molt les teves citacions.
      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina
  9. Disculpa, ja veig que t'ho havia comentat, m'he fet un embolic, tot i que em sonava molt. Com que fa tants dies que no us visito, pensava que, tot i ser estiu, continuaries amb la mateixa constància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal cap disculpa, has aportat un comentari i una citació més, moltes gràcies!

      Doncs, sí tot i ser estiu, he continuat publicant igual: dilluns al matí, dimecres a la tarda, divendres a la nit. Fa anys que vaig canviar el ritme de cada dia, a aquest actual.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars