Recordo que quan anava a escola, els divendres no arribaven mai. Ara, ja no les setmanes, els mesos passen volant. Fa quatre dies érem a Nadal i ja som a ple estiu, és a dir a quatre dies del Nadal que ve.
Segur que seria pitjor que els dies ja no passessin per a nosaltres, però entre el poc i el massa. Tant de bo sabéssim reeixir en la recerca d'aquesta tranquil·litat que dius, aconseguir que el temps passi més pausat seria un gran què.
Tant de bo en sabéssim, Mc! Tinc la sensació exacta d'aquella frase famosa, de Jonh Lennon: La vida és allò que passa mentre estem ocupats fent altres coses.
No estic gens en bon camí de trobar-ho… sempre fent, fent, anant i venint. Jo diria que escriure i/o dibuixar o fer fotos podria ser una bona manera, però la família ( marit, fills, nets) m’absorbeixen gran part del meu temps i la meva energia.
És realment així, Carme. Volant se'n va el temps... que ens queda. Una vegada vaig llegir que això no és una percepció nostra, sinó que a mesura que avancem en la vida, el temps passa de córrer de progressió aritmètica a fer-ho en progressió geomètrica. No sé si és veritat, però el que ens passa sembla confirmar-ho. M'agradaria, ara que m'afecta del tot, tornar a llegir-ho i ampliar-ho. Ja fa molt temps que ho vaig llegir i no li vaig prestar gaire atenció. Abraçada i pau, Carme!
Si busquéssim una cançó en Josep Maria Espinàs la va triar: "As time goes by" de la pel·lícula "Casablanca" "El temps podrà passar", en la traducció de Josep Maria Andreuversió en català (que va cantar la Núria Feliu) s'allunyava una mica del text original. Sigui com sigui, el temps va passant. Que doifícil és aprofitar-lo!!
Anava a contestar sense pensar-m'hi gaire que per a mi, sí que és molt difícil aprofitar-lo, però rectifico, potser el problema és que l'aprofito massa i faig massa coses en general i massa poques que trio jo.
Ja hem passat mig any i sembla ràpid... Però avui, dia de sant Joan, les hores s'encallaven, les havia d'estirar i no tenia força... Paradoxa: pesaven perquè eren buides. No pas de feina, que sempre se'n troba per fer. Sinó de companyia. Una abraçada.
El temps sempre és una mica paradoxal. Les hores pesen perquè són buides. Com tu dius, una de les paradoxes. I que els mesos van de pressa i les hores són lentes, n'és una altra.
La companyia sempre ens fa falta i a vegades costa molt de trobar. T'entenc molt bé.
Yes, Carme, time flies. A year is nothing. Ten days to go and Newyear is six months away.
ResponEliminaThere's only one thing to do: Carpe diem!
La pau de la nit!
Carpe diem, Sean!
EliminaSalut i pau!
Recordo que quan anava a escola, els divendres no arribaven mai. Ara, ja no les setmanes, els mesos passen volant. Fa quatre dies érem a Nadal i ja som a ple estiu, és a dir a quatre dies del Nadal que ve.
ResponEliminaSegur que seria pitjor que els dies ja no passessin per a nosaltres, però entre el poc i el massa. Tant de bo sabéssim reeixir en la recerca d'aquesta tranquil·litat que dius, aconseguir que el temps passi més pausat seria un gran què.
Bon cap de setmana!
Tant de bo en sabéssim, Mc!
EliminaTinc la sensació exacta d'aquella frase famosa, de Jonh Lennon: La vida és allò que passa mentre estem ocupats fent altres coses.
Bon cap de setmana.
Si ho trobes, explica'm on... sí?
ResponEliminaPotser sigui dibuixant, qui sap!
Aferradetes, preciosa.
No estic gens en bon camí de trobar-ho… sempre fent, fent, anant i venint. Jo diria que escriure i/o dibuixar o fer fotos podria ser una bona manera, però la família ( marit, fills, nets) m’absorbeixen gran part del meu temps i la meva energia.
EliminaAferradetes, bonica
És realment així, Carme. Volant se'n va el temps... que ens queda. Una vegada vaig llegir que això no és una percepció nostra, sinó que a mesura que avancem en la vida, el temps passa de córrer de progressió aritmètica a fer-ho en progressió geomètrica. No sé si és veritat, però el que ens passa sembla confirmar-ho. M'agradaria, ara que m'afecta del tot, tornar a llegir-ho i ampliar-ho. Ja fa molt temps que ho vaig llegir i no li vaig prestar gaire atenció.
ResponEliminaAbraçada i pau, Carme!
Tot passa molt de pressa i fem massa coses…
EliminaAbraçades, Teresa.
Si busquéssim una cançó en Josep Maria Espinàs la va triar:
ResponElimina"As time goes by" de la pel·lícula "Casablanca"
"El temps podrà passar", en la traducció de Josep Maria Andreuversió en català (que va cantar la Núria Feliu) s'allunyava una mica del text original.
Sigui com sigui, el temps va passant. Que doifícil és aprofitar-lo!!
Anava a contestar sense pensar-m'hi gaire que per a mi, sí que és molt difícil aprofitar-lo, però rectifico, potser el problema és que l'aprofito massa i faig massa coses en general i massa poques que trio jo.
EliminaEs que ahora Carme, descontamos en lugar de contar.
ResponEliminaBesos.
És ben bé així, Erik!
EliminaAbraçades.
Ja hem passat mig any i sembla ràpid... Però avui, dia de sant Joan, les hores s'encallaven, les havia d'estirar i no tenia força... Paradoxa: pesaven perquè eren buides. No pas de feina, que sempre se'n troba per fer. Sinó de companyia. Una abraçada.
ResponEliminaEm commous, Olga!
EliminaEl temps sempre és una mica paradoxal. Les hores pesen perquè són buides. Com tu dius, una de les paradoxes. I que els mesos van de pressa i les hores són lentes, n'és una altra.
La companyia sempre ens fa falta i a vegades costa molt de trobar. T'entenc molt bé.
Una abraçada, Olga!
De petita deu anys eren una eternitat. Ara el temps passa molt ràpid, i això no sé si és bo o dolent.
ResponEliminaNo deu ser ni bo ni dolent, simplement és així. I no s'atura. Com més gran em faig més de pressa va tot. Cada setmana és un sospir.
Elimina