Teulada de flors
La primavera ha florit fins a dalt de la teulada:
Hi ha margarides i pixallits i cards i gallerets.
I uns iris despistats que tenen mandra.
Tenir les flors i les herbes com a aixopluc
és com tenir tot just tres o quatre versos
que ens abriguin de la vida.
Aquesta foto prova que, si es vol, es pot construir sense malmetre, massa, el paisatge.
ResponEliminaNo ha de ser gens fàcil trobar tres o quatre versos que t'abriguin la vida...
Bon cap de setmana!
Aquesta teulada de la foto és del centre d'Interpretació de les pintures rupestres d'El Cogul. Per a mi un molt bon exemple de com construir respectant el paisatge. Em va agradar molt aquest petit museu.
EliminaNo és fàcil Mc, però a vegades ajuden.
Bon cap de setmana.
Aquestes flors comencen la casa per la teulada.
ResponEliminaEl teus dos darrers versos ja abriguen de la vida.
Dues frases precioses, Helena.
EliminaAquesta teulada és la que primer crida l'atenció, tot i que després l'edifici té altres coses també molt especials, com ara que hi ha una paret que està contruïda sobre una roca immensa i així la roca queda mig a fora i mig a dins del museu. Em va agradat molt tot.
Me gusta ese tejado.
ResponEliminaAbrazos.
Moltes gràcies, Erik
EliminaFins i tot un hortet no hi estaria malament. Una bona manera d'integrar el paisatge a la nostra manera de viure, això sí, sempre que tot estigui ben fet, sense goteres ni altres històries. ;-)
ResponEliminaJa m'agradaria tenir tres o quatre versos per abrigar-me, fins i tot més.
Aferradetes, preciosa.
Ni és fàcil que les flors ens aixopluguin, ni que els versos ens abriguin, però de vegades ens ho pot semblar i ja fan el fet.
EliminaAferradetes aixoplugadores, bonica.
Abans que li aclarissis al Mc que aquesta teulada pertany al centre d'Interpretació de les pintures rupestres d'El Cogul, per uns instants creia que era a Son del Pi. Al Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus.
ResponEliminaPerò allà no tenen el teu poema.
Doncs també m'agradaria anar a Son del Pi i veure aquest centre de Natura i Desenvolupament i el paisatge que l'envolta. Queda pendent.
EliminaUna abraçada, Xavier.
També m'agradaria anar a aquest Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible que comenta en Xavier, així com al lloc on està feta la teva fotografia, El Cogul.
ResponEliminaM'encanta aquesta teulada ben conjuntada amb les flors que l'abriguen, que ens alegren la vista i els teus versos que sempre ens abriguen.
Una abraçada, Carme!
Moltes gràcies Núria, saber de llocs interessants, va bé. Un dia o altre ens hi arribarem.
EliminaUna abraçada, Núria!