Sota la figuera
Passes quasi dolces
esdevenen colors vius
en aquesta primavera més verda.
Paraules oblidades
solquen altres camins
i es perden dins del paisatge.
L'esguard es consola
amb la bellesa present
per oblidar tot allò que ens manca,
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Potser no cal que ho oblidem allò que ens manca, però tampoc és necessari que ens hi fem mala sang capficant-nos fins al punt de deixar de gaudir d'altres coses que sí que tenim.
ResponEliminaI un exemple és, certament, la bellesa d'aquestes petites flors que segur que a molts ens passarien desapercebudes tot i passar-hi a la vora. Sort que no és el teu cas i gràcies a la teva foto també les hem pogut gaudir. :-))
Bon cap de setmana!!
Trobar el punt i tenir-ho tot present: la recerca del que ens manca i el goig de les coses que tenim.
EliminaBon diumenge, Mc!
"Arreu els camps..." I els marges.
ResponEliminaEl verd lluent de les fulles d'aquesta figuera infon esperança al vermell de les roselles i el groc de les flors.
La bellesa, sigui quina sigui sempre infon una mica d'esperança.
EliminaMentre hi hagi flors serem rics.
ResponEliminaPreciós i ben cert, Helena!
EliminaAmb aquesta verdor i els colors, crec que el que ens manca és menys important... fins i tot podrem assaborir les figues ben aviat... en aquests moments, sento que no em manca res...
ResponEliminaQuina foto més maca!
Aferradetes, preciosa.
S'ha d’aprofitar tot el que veiem i tot el que tenim davant per sentir que no ens manca res. Una sort poder-ho sentir, encara que sigui a moments o a temporades.
EliminaGràcies Paula, Aferradetes!
Yes!!!
ResponElimina😃👍
EliminaEs una fiesta toda esa colección de colores.
ResponEliminaBesos.
Sí, a mi m'ho va semblar! 😀
EliminaUna abraçada.