Relats Conjunts de Juny: El Flatiron

«The Flatiron» (Edward Steichen – 1904)

Feia 5 dies que visitaven Nova York,  la Bei ja tenia ganes de tornar cap a casa, però en Cizi i la Dor no pensaven pas marxar, havien decidit que la visita duraria deu dies i deu dies pensaven quedar-se. En Far mai no hauria deixat marxar sola a la Bei i dubtava, però al final i per no espatllar el viatge, la va convèncer de quedar-se.

I aquell vespre, just a la meitat del viatge, quan passaven prop del Flatiron, les coses es van complicar i tots plegats van creure que eren dins d'una pel·lícula. Van veure un home prou jove, encara, semblava el típic detectiu de les pel·lícules, que cercava amb un cert neguit i impaciència, alguna cosa. La boira no els deixava veure ben clar què passava, però fins i tot en Far va fer -hi broma, "Ei, nois! Que no podíem marxar de NY, sense ficar-nos dintre d'una peli!” La Bei no estava per bromes i el va fer callar, mentre s'adonava que una dona molt estranya vestida de vermell  deia: "Que potser em busques a mi, Henry?"

I sense saber ben bé ni com ni què, es van esvair tots dos, com si se'ls  hagués empassat la boira.

Van tornar cap al seu apartament llogat per dies,  bastant espantats. I quan volien entendre el què havia passat, resultava que cadascú ho recordava de la seva manera. 

La Dor deia: no sigueu tan espantadissos, simplement han fugit carrer enllà. S'han ben trobat aquell parell, aneu a saber,  potser era una meuca professional que buscava clients i han marxat sense fer-se notar gaire.

En Cizi deia: però que no has sentit clarament que li deia “Henry”? Aquests ja es coneixien d'abans. Devien ser amics o amants, ves a saber. I a nosaltres, què ens importa?

La Bei deia: com podeu dir aquestes bajanades? aquella dona tenia la mirada de gel i era la mort que se l'ha endut amb ella.

I en Far reclamava una mica de seny i objectivitat. Bei, no has pogut veure cap mirada de gel, perquè hi havia una boira terrible,  que només deixava entreveure les siluetes.

Això tu, que no hi veus tres en un ruc. Entre la boira, una mirada grisa i brillant com el gel es veia perfectament. Tampoc era tan espessa,  si gairebé no n'hi havia, de boira!

A veure, gent, defensava em Far, mirem bé: hi ha els fets objectius:

1-. Hi havia un home.  (I tu com ho saps que era un home, si dius que hi havia tanta boira i si era una dona?)

2-. Portava barret (I si era gorra? O era una caputxa?…. És que amb la boira..)

3-. Hi havia boira espessa…. (Tampoc tanta)

4-. Més tard apareix la dona (doncs jo no he vist cap dona)

5-. Anava de vermell (apa!  He vist perfectament que anava de blau)

La Bei diu: et descuides coses…

6-. Li ha dit: que em busques, Henry?  (Coi de Bei! Jo no he sentit res)

7-. Han desaparegut sense deixar rastre (Han marxat i prou)

Sabeu què us dic? Que jo me'n torno a casa i que de fets objectius no n'hi ha cap. Potser poden ser-hi en el moment que passen, no n'estic segura, però després es fonen com si fossin de gel. Acaba de passar i ningú de nosaltres  ho hem vist igual. I quan arribarem a casa, hi haurà quatre versions totalment diferents i cap realitat objectiva: ni una.

La premsa de l’endemà, però, parlava de la desaparició del famós detectiu que tothom anomenava Henry, encara que se sabia segur que era un pseudònim.