Regal
- Et regalaré una porta que anirà directe al país dels somnis fets realitat- va dir aquella vella que vivia sola a la darrera casa del poble.
- Uf! Quina sort! Jo de somnis en tinc molts - va respondre la Clàudia.
- Un moment, no corris tant, perquè funcioni, abans d'obrir-la. has de buscar algú, una persona o unes quantes persones o fins i tot moltes, si les trobes, que comparteixin el teu somni. Amb una n'hi ha prou, però el somni es complirà per a totes elles, siguin quantes siguin. Quan us hagueu posat d'acord en quin és el vostre somni en comú, i el pugueu explicar bé, podreu obrir la porta i el somni serà realitat.
La Clàudia va marxar decidida a buscar algú amb qui obrir la porta, al primer moment li va semblar molt fàcil, però quan es va posar a la feina, va anar veient que no n'era tant.
És ben cert aquest final. Vivim en una societat on tothom sembla anar a la seva, fins i tot a l'hora de compartir somnis. Malgrat semblar coincidir en la "idea general" quan s'entra en la "lletra petita" costa posar-se d'acord perquè cadascú ho veu diferent... i, mentrestant, el més calent és a l'aigüera.
ResponEliminaAquesta foto és recent? Ho dic perquè mantenir els ornaments nadalencs sis mesos després de Nadal jo ho trobo un pèl exagerat. Fa una mica de por i tot! ;-)
Abraçades!!
Exacte, mentrestant les portes que ens han de portar fins als somnis queden ben i ben tancades.
EliminaAquesta foto és bastant recent, és d'aquest passat mes de maig. Jo no vaig interpretar que fossin ornaments nadalencs, però segurament que tens raó. Deu ser-ho. I si no, què, oi? Jo vaig veure un regal i d'aquí el meu petit conte. Em vaig imaginar una festa d'aniversari o alguna cosa així... he, he, he...
Abraçades.
Crec que on trobaríem més gent amb el mateix somni, sería en obtenir la pau arreu del món o amb la salut... Potser sigui massa innocent!, però ho crec de veritat.
ResponEliminaUna història molt bonica et va inspirar aquesta porta tan original, potser hi visquin follets i fades. ;-)
Aferradetes somiadores, nina!!
Segur que em creuràs i et dic que precisament el tema d la pau arreu del món, em va fer dubtar una mica del final del meu conte. Però al final em va guanyar la meva idea, perquè és un mal molt nostre no posar-nos mai d'acord ni amb allò que, en principi, estem d'acord.
EliminaAferradetes, bonica.
Delightful, both the photograph and your story. And what delightful dreams I have,. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Moltes gràcies, Sean!
EliminaAbraçades!
Seguint la idea de la Paula, i, pel que dius tu també vas ser a punt d'incloure-la em poso a la cua dels candidats a entrar a la porta dels somnis.
ResponEliminaEm serveix una estrofa de la cançó "Imagine" del John? Traduïda per Isidor Marí:
"Podeu dir que somio,
però sé que no estic sol.
Veniu doncs amb nosaltres
i viurem com un sol món."
A veure si la podem obrir doncs... ja en som tres que volem la pau i segur que serem molts més.
EliminaPerò ... a veure: què vol dir exactament "viurem com un sol món"? Que haurem de parlar anglès?
He, he, he... faig broma ... però sovint les coses van així. Sempre trobem un però a tot.
Una abraçada, Xavier.
¡Je!!
ResponEliminaPonerse de acuerdo.
Salud.
Doncs... Això! 😅
EliminaUns abraçada
Un poema sorprenent per a una imatge sorprenent.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina