Rivert, el paradís de l'aigua
El safareig de Rivert
El poblet vessava aigua per tot arreu: rius, salts d'aigua, fonts, safareig, bassa... tenia de tot. I passejant admirats per tanta bellesa natural, vam veure un follet. Tenia l'aspecte i la mida d'un nen d'uns 8 anys, però era inequívocament un follet. El cabell panotxa, una cara pigada i uns ulls vius que ens observaven mentre deambulava pels carrers com si busqués algú. L'altra prova que era un follet en forma de nen, és que parlava tan educadament com un adult. Sense cap vergonya i amb ganes de conversar. Ens va saludar amablement:
- Bon dia!
- Bon dia - vam respondre - que sabries dir-nos on hi ha el salt d'aigua?
- Què és un salt d'aigua?
- Com una cascada.
-Ah sí! Heu de baixar per aquest camí de la dreta i trobareu unes tanques a la dreta, que tanquen uns horts, però no tenen dret a tancar-los perquè és un pas per a tothom per arribar a la cascada. Podeu obrir-les o saltar-les.
- Moltes gràcies, noiet, ara hi anem.
Hi vam anar, vam poder veure el saltant d'aigua i en tornar encara voltava.
- Moltes gràcies de nou, sí que l'hem trobat i ens ha agradat molt. I veig que aquí al mig del poble teniu una bassa molt maca!
- Ahir mateix em vaig banyar en aquesta bassa.
- Ui! Quin fred que devia fer... a començaments d'abril a la muntanya... brrr....
- No, no feia gens de fred.
- I l'aigua què? gelada?
- L'aigua sí, molt freda, però m'agrada.
De sobte va trobar dos companys de joc i se'n va anar sense oblidar-se de saludar-nos de nou.
- Adéu, adéu! Que passeu molt bon dia!
Ja t'ho vaig dir l'altre dia: els follets apareixen quan no els busques. :-))
ResponEliminaFa goig tot aquest bé de Déu d'aigua, com han canviat les coses en poc temps.
Abraçades!!
PS: Per cert, finalment les tanques les vau obrir o les vau saltar? ;-)
Sí, quin goig, l'aigua i el follet...
EliminaDoncs, com que vam pensar que els follets tenen fama d'impacients i d'anar sempre de pressa... ni les vam obrir ni les vam saltar. Vam continuar pel camí per veure si hi havia un altre pas i d'una manera o altra vam arribar al riu, a un lloc amb una mica d'esplanadeta que feia de mirador. I es veia el salt d'aigua. Es veu que hi ha més d'una cascada. Però com que d'entrada no ho sabíem ens vam pensar que ja l'havíem vist. El camí dels horts i les tanques, arriba al saltant d'aigua de dalt i nosaltres vam veure el de baix. Però són un a continuació de l'altre. Tot molt a prop.
Abraçades, Mc!
Pues ahora que lo dices...
ResponEliminaQuizás, sí, un duende.
Besos.
Segur que sí...
EliminaUna abraçada.
Un follet amable, gens entremaliat, vos va dir per on i com arribar-hi. ;-)
ResponEliminaQuin plaer veure tanta aigua!!! Potser no hi nedàreu, però n'estic segura que la vas tocar.
Aferradetes, preciosa.
Com em coneixes, eh? I tant que la vaig tocar! Tocar i tastar... la de les fonts, si no hi ha cap avís, la tasto gairebé sempre. Fresca i bona.
EliminaQuin follet més simpàtic que vau trobar!
ResponEliminaI quina alegria veure i admirar tanta aigua arreu... sembla que m'arribi el so d'aquests saltants, i noti la frescor a les mans.
Abraçades, Carme!
Va ser una sortida al Pallars, plena de trobades sorprenents.
EliminaI sí, l'aigua sempre és un goig, però amb tanta abundància és impressionant.
Abraçades, Núria.
Un follet eixerit. L'aigua fresca i els caminants amables el feu ser alegre.
ResponEliminaSón una sort aquesta mena de trobades!
EliminaFan que tot sigui encara més preciós.
Recordo que Forster, a Howards end, parlava dels follets dins la cinquena simfonia de Beethoven, la música més sublim que ha entrat mai en l'oïda humana, deia. La seva interpretació d'aquesta composició em va quedar, no sé per què.
ResponEliminaVaig llegir Howards end, fa anys, però no recordo això dels follets a la cinquena simfonia de Beethoven. Aix! la memòria!
Elimina