La teva finestra


Et pintaré un cel a la teva finestra.
I plantaré boixacs lluents, com petits sols
que t'avisin que ja ha nascut un nou dia.

Comentaris

  1. Seria un bon amagatall per jugar-hi els infants. ;-)
    M'agrada molt com ho has vist.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. És un raconet bonic.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  2. Ahh! I saw this photo taken in Abella de la Conca already on your other blog and thought: What a pretty splash of colour in the midst of supposed dreariness. ;-)
    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
  3. Que un mateix producte, el blauet, serveixi per blanquejar la roba, pintar les parets i portar-nos el cel fins a les nostres finestres diu molt de la seva versatilitat. ;-)

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blauet ha estat molt important per a moltes generacions. M'alegra veure'l encara!

      Abraçades.

      Elimina
  4. Quin goig veure la llum a través d'aquesta finestra. Els boixacs li porten poesia.
    (Per cert, ja que la finestra és blava se li escauria la cançó de Lluís Llach?)
    "Una finestra al mar
    Perquè l'habitin
    Els teus ulls inventant
    Espais i límits de llum"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar el el cel i no pas en el mar, perquè li queda una mica lluny, però pel color li escau la mar de bé! 😂

      Elimina
  5. Quin raconet tan preciós, un bon lloc per deixar-se inspirar pel cel d'aquesta finestreta i el sol dels boixacs.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria!
      A mi també m'ho va semblar.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Un dia més que continuem vius, i podem enlluernar-nos amb el sol i el cel blau, i amb poemes com aquest.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars