Gerani i finestra tancada
Encara que sembli que les portes i finestres estan tancades, encara que sembli que no hi ha esperança, el gerani va creixent. I per petites que sigui les estelades, hi són i hi ha una mà o més d'una que les ha dibuixades.
Com tots els que creiem que és possible i en som molts!
ResponEliminaEstelades que hi són. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Encara hi som, malgrat que no ho sembli. Encara hi som.
EliminaAferradetes preciosa.
Per petites que hi sigui, les estelades hi són, com tots els que portem aquest sentiment dins nostre. Malgrat tot, l'esperança no es perd.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Les portem a dins, encara... l'esperança no es perd.
EliminaTronarem a ser nosaltres.
Una abraçada, Núria!
Les estelades tornaran i els geranis floriran.
ResponEliminaSegur que sí, però "es fa llarg, es fa llarg, esperar”
EliminaTu també saps trobar cançons adients, Carme.
EliminaHi ha coses que s'encomanen... i afortunadament algunes són boniques!
EliminaLos geranios crecen hasta donde no hay tierra suficiente. Van contra viento y marea.
ResponEliminaSalud.
Sí, se'n surten de tot!
EliminaUna abraçada
Per què tot el que puja baixa i tot el baixa puja? Ara sembla que no està de moda, ser independentista. Que hi ha molta gent que n'era perquè "Donde va Vicente, donde va la gente". Però jo ja no canviaré gens en aquest sentit.
ResponEliminaSom molt, encara som molts els que no canviarem, perquè per a nosaltres no és cap moda, sinó un convenciment. Ens tornarem a trobar, Helena.
Elimina