Bústia
Una porta d'Abella de la Conca
Sobre la duresa de la pedra,
s'adapta humilment:
si la casa és petita,
la porta n'és més.
No sé si hi cabria
l'amor que jo tinc.
L'espai pels missatges
es veu clarament.
Quants mots et diria
si fos més valent.
La pau i l'enyor
sempre mà amb mà.
I els mots en silenci
no saben callar.
Destaca molt aquesta bústia en una porta tan petita. Per comparació, sembla més gran del compte i, per tant, segur que hi caben molts d'aquests missatges. Hem de ser valents i atrevir-nos a deixar-los-hi...
ResponEliminaAbraçades!!
Sí, em va fer molta gràcia, semblava més important la bústia que la porta, petita i posada així com està ente la pedra de la muntanya sense ni aplanar-la...
EliminaLa vaig trobar a Abella de la Conca. Un poblet situat en un lloc magnífic.
Abraçades!!
Gairebé es podria entrar per la bústia. :-)))
ResponEliminaQuants mots has dit, sense dir-los.
Aferradetes, preciosa.
Sí, gairebé!
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes, bonica.
M'agraden molt les bústies, durant un temps em vaig dedicar a fer fotos a aquelles que eren diferents, ja fos per la forma, el color o fins i tot algun dibuix especial. Aqueta que has compartit és ben curiosa, en aquesta porta tan petita.
ResponEliminaPotser m'agraden perquè en elles hi caben molts missatges, per petites que siguin, tot allò que no ens atrevim a dir cara a cara. Cal ser valent i atrevir-s'hi, d'una forma o altra.
Una abraçada, Carme.
Avui en dia tenim moltes bústies i moltes maneres de comunicar-nos. Podem dir tot el que hem de dir i a sobre triar el canal.
EliminaUna abraçada, Núria.
"Quants mots et diria..."
ResponEliminaJa els has dit. Com una poeta de la Renaixença.
Bravo, Carme!
Moltes gràcies pel teu elogi, Xavier.
EliminaImmerescut, però igualment agraït.
Una abraçada.
Alles Ablenkung!
ResponEliminaWas fließt durch den grünen Schlauch?
Das ist die Frage.
***
En català, l'anterior no és un haiku:
Tot és una distracció!
Què passa per la mànega verda?
Aquesta és la pregunta.
;-)
The photo is facinating, Carme.
Abraçades.
És una bona pregunta , la del teu haiku! 😃
EliminaMoltes gràcies per la teva opinió de la foto. A mí, va ser la porta la que em va fascinar.
😘😘😘😘
ResponEliminaBueno... Para que mas.
Un abrazo
Gràcies Erik.
EliminaI abraçada
Veig que el post que vaig pujar ahir, no surt a la vostra llista de lectura... Blogger! 😤
ResponEliminaVinc cap al teu blog!
EliminaNo hi ha bústia petita, per a paraules d'amor tant grans ; )
ResponEliminaUna abraçada !!.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaUna abraçada
Carme, aquesta fotografia i el poema que l'acompanya són molt suggeridors. Tant que a mi m'han inspirat un altre poema, que és un plagi rere un altre, com podràs veure.
ResponEliminaMoltes gràcies per la complicitat i per inspirar-te de la meva fotografia i els meus poemes.
Elimina