Ametlles
No enyoris la bellesa de les flors, que ja va ser,
ni enyoris la satisfacció dels fruits, que ja vindran.
Gaudeix del lent creixement,
de l'espera,
de la il·lusió,
del somni,
del projecte...
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sovint preferim lamentar-nos pel que ja hem perdut o patir pel que encara no hem aconseguit, abans de gaudir d'allò que tenim a l'abast. Tant de bo sabéssim sempre aprofitar el millor de cada instant; sens dubte, seríem molt més feliços.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Tantde bo, Mc! Seríem molt més feliços.
EliminaJo diria que cada moment té el seu valor, i l'hauríem d'aprendre a viure, però s'ha de reconèixer que, de vegades, les persones vivim moments complicats i no podem evitar d'esperar que s'acabin ja d'una vegada.
Bona setmana, Mc!
A la fi és el que ens fa feliços, tots aquests moments que moltes vegades passem de llarg i que realment són els que importen. L'ara mateix.
ResponEliminaAra em menjaria uns quants ametllons. ;-)
Aferradetes, preciosa.
L'ara mateix, massa sovint el deixem passar com si no for res... com si no fos important...
EliminaUns ametllons tendres, quina delícia!
Aferradetes, preciosa.
Molt ben expressat, s'ha de viure i gaudir el moment, cada cosa al seu temps !.
ResponEliminaUna abraçada !
Moltes gràcies, Artur!
EliminaUna abraçada.
Crecerán, ni lo dudes.
ResponEliminaBesos.
Segur que sí!
EliminaPetons.
What a wonderful comment McAbe left. Nothing to add to that.
ResponEliminaTens raó.
EliminaI jo, agosarada de mi, encaram'he atrevit a contestar-lo. ;)
Una abraçada, Sean.
Quan saps que tard o d'hora te'n sortiràs és fàcil, quan no en tens cap garantia, no tant.
ResponEliminaLa garantia de sortir-nos-en no la tenim mai, hi podem creure més o menys, però les garanties, a la vida no existeixen. Tot (o qualsevol cosa) pot anar bé o malament.
EliminaEl que passa és que si hi creiem (que ens en sortirem) molt sovint tindrem raó i si creiem que no, molt sovint també en tindrem. El convenciment crea l'actitud que ens durà cap a un costat o cap a un altre.
Un poema dolç com un ametlló.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
Elimina