Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Això de l'autenticitat és un terme molt relatiu, els nous colors que neixen de la barreja també són ben autèntics a la seva manera i, moltes vegades, fins i tot més interessants que els que es mantenen massa purs i aïllats.
ResponEliminaI després d'aquest comentari tan seriós, deixa'm tornar a treure el vessant poca-solta que em caracteritza per dir-te que el primer que he vist al teu quadre és un tall de meló al costat d'un tall de síndria... deu ser que ja tinc ganes que arribi l'estiu. ;-D
Bon cap de setmana!!
Tens raó, tot pot ser autèntic a la seva manera.
EliminaEm passa que a vegades barrejo els colors i em surten uns colors molt bruts que no m'agraden gens. I si els pinto tal com surten sempre són bonics, s'ha de tenir traça…
M'encanta que hi hagis vist un tall de meló i un de síndiria. Trobo que millora les meves taques…. ;-)
Bona setmana santa!!
Sempre dependrà en quin color et toquen. ;-)
ResponEliminaN'hi ha que amb la fusió surten més macos i d'altres més apagats... És qüestió de química...
Aferradetes, preciosa.
Volia dir "Sempre dependrà de quin color et toca".
EliminaM'agrada la teva aportació: és qüestió de química. Ben bé així.
EliminaAferradetes preciosa.
Penso que als colors, els hi agrada més barrejar-se i ballar entre ells.... els enriqueix !.
ResponEliminaSalut !.
Sí que els hi agrada, sí!
EliminaSalut, Artur!
Y a veces se neutralizan.
ResponEliminaUn abrazo.
I tant que sí!
EliminaPetons.
Els bons (bones, en aquest cas) aquarel·listes sabeu barrejar bé els colors.
ResponEliminaJa voldria jo saber-los barrejar bé... 😅
EliminaSempre està bé de ser una mica permeable, i no que siguis picar ferro fred.
ResponEliminaI tant que sí!
Elimina