Vilajoan
Per a qui són aquestes flors?
Ofrena oblidada en el temps.
No es panseix mai, allò que no és natural.
Es cobreix de pols i de temps.
L'amor no caduca ni s'acaba,
les ofrenes queden orfes
allà: en algun temps perdut,
en algun lloc recordat.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No m'han agradat mai les flors de plàstic com a ofrena. És cert que un ram de flors naturals es panseix amb el temps i aleshores pot transmetre una sensació d'abandó o oblit, però sempre he pensat que les flors de plàstic mostren aquesta sensació d'abandó des del primer moment per molt 'fresques' que semblin. Per a mi, són un simple ornament per fer bonic més que una verdadera ofrena, però això és només una apreciació personal i entenc que altres considerin tot el contrari, en qüestió de sentiments cadascú té els seus, és clar.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Expliques molt bé, la sensació que em fan també a mi, les flors de plàstic. Sempre em fan aquesta sensació d'abandonament o d'oblit. Com ara "li porto unes flors de plàstic, ja he complert i me n'oblido". No ho deuen fer amb aquesta intenció, per descomptat, però a mi m'ho sembla.
EliminaBon diumenge, Mc!
És clar, tu les vas veure de prop. Per la foto semblen naturals i t'anava a demanar, qui posa flors a la porta d'una església?
ResponEliminaPel que fa a les ofrenes, penso com tu, són per un moment molt concret i ningú sap el que signifiquen més que la persona que les ha deixat. L'amor és una altra cosa, no agafa pols per molt de temps que passi...
Aferradetes, preciosa.
Jo em vaig fer la mateixa pregunta que tu. Qui posa flors a la porta d'una església? Quina idea més estranya. Podria ser que en trobar l'església tancada les deixessin a la porta i ja ningú les ha tret del lloc.
EliminaSuposo que tota ofrena representa l'estimació que hi ha en la eprsona que la fa... per això ho vaig relacionar, però en el fons potser no té res a veure una cosa amb l'altra.
Aferradetes, bonica!
Unes flors de plàstic no fan primavera. Duren més que les naturals, però com diu el Mc, semblen pansides igualment des del principi.
ResponEliminaSi sempre es veuen bastant empolsinades... no fan bonic.
EliminaYo suelo colocar unas "siemprevivas" que a veces me duran hasta tres meses si no se les pone agua ni le llueve encima.
ResponEliminaAbrazos.
Són molt boniques, és una molt bona idea, Erik!
EliminaUna abraçada.
A banda de posar-les cap per'vall per conservar-les seques, no sé quina tècnica fan servir perquè durin, les naturals, molt de temps.
ResponEliminaNomés acaba el que no ha existit mai.
Jo tampoc no ho sé, a vegades n'he comprat d'aquestes naturals, però seques, les que diu l'Erik i són molt boniques i duren molt.
Elimina