Vidreglaç/vidrefoc

Vidreglaç: una fotografia d'en Xavier Pujol

El blanc és glaç, el groc és foc.
El blanc és pur i el groc mestís.
L'un m'asserena, l'altre m'exalta.
I són com silenci i xiuxiueig.
Si l'un té rius, l'altre volcans.
El blanc tan fred i el groc tan càlid.
I tenen llum,  tots dos: 
que no se'ns perdi.
A cada instant, la llum que ens cal.
M'agrada molt el  vidreglaç.
M'encisa igual el vidrefoc.

Vidregroc: una fotografia de Xavier Pujol


 

Comentaris

  1. Molt ben descrits, tant l'un com l'altre.
    Encara que a mi, m'agrada més l'escalfor del foc. ;-)

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest temps, és el que ve més de gust…
      Ja l'havia vist al mail, el teu comentari. Malgrat tot gràcies per avisar.

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. El pensament m'asserena,
    cada vers m'exalta.
    M'agrada molt la reflexió.
    M'encisa igual el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, per tot, les fotos, i aquest comentari tant bonic i adient al poema.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. Nina, t'he deixat un comentari abans. 😤

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que pesadetes i que ineficaços amb el control dels comentaris…

      Elimina
  4. Poetry of milk and fire glass.
    Kudos to both of you, Carme and Xavier!

    ResponElimina
  5. Pues no se por cual decidirme, los dos me gustan.

    Salud.

    ResponElimina
  6. I quin bon tàndem que feu amb el Xavier, Carme! Les fotos, xules i el poema també. Que no se'ns perdi el blanc ni tampoc el groc! Que no se'ns perdi el glaç ni tampoc el foc! Que no se'ns perdi el tàndem Xavi-Carme, fotografia-poema!

    ResponElimina
  7. En començar a llegir-te m'has fet recordar en la proposta 'Si fossis un color...' del repte que vam fer el mes passat.
    Molt bona comparació entre tots dos colors, i molt ben trobats tots els conceptes.
    I tots dos m'agraden, però el groc potser una mica més, sense desmerèixer el blanc.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria.
      Cada coloral seu moment i cada claror quan la necessitem.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Els dos són fràgils i delicats, però cadascun a la seva manera.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars