Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Per la foto sembla que no, però jo no hi passaria ni una nit. ;-)
ResponEliminaNo es pot discutir gens ni mica que va ser un instant de bellesa.
Aferradetes, preciosa.
Per descomptat que jo tampoc hi passaria la nit.
EliminaAferradetes, bonica!
La calidesa del gebre, un be cada volta més escàs... Un poc de fred, quan toca, tampoc va malament (crec recordar ;)) Salut i una abraçada!
ResponEliminaMolt escàs, molt. Camino sovint pels mateixos llocs vora de casa i allà on hi havia gebre la majoria de dies d'hivern fa uns 10 o 15 anys, ara n'hi ha un dia o dos, excepcionalment, en tot l'hivern.
EliminaSalut i abraçada.
El temps (com tantes altres coses) està tan desmarxat que ja res va com anava.
ResponEliminaM'ha agradat això que diu l'Alfred de "la calidesa del gebre", certament aquest oxímoron s'escau molt a la foto que ens ensenyes, una bonica postal.
Abraçades!!
Ja ho pots ben dir, Mc!
EliminaA mi també m'ha agradat molt l'oxímoron de l'Alfred, no sé perquè no ho he posat al comentari. Molt ben trobat.
Abraçades.
Me encanta en la mañanas que paseo por mi parque favorito encontrarme paisajes así.
ResponEliminaBesos.
Sí, les fotos es tornen inevitables...
EliminaUna abraçada.
Els arbres abriguen, una mica, aquell que no té sostre per passar-hi la nit.
ResponEliminaEls arbres, si més no, es queden la gebrada sobre les fulles.
EliminaCada cop costa més veure aquests paisatges. Per aquí n'hem tingut ben pocs aquest hivern. Però quan n'hi ha, val la pena observar la seva bellesa i captar-la per tenir-la.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Sí que costa sí! S'ha d'aprofitar quan els veus.
EliminaAbraçades, Núria!