Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
I malgrat el teu assenyat consell, segur que en trobaríem més d'un que, tot i topar-hi de cap una vegada i una altra, continuaria insistint a passar per la tapiada sense sospesar mai cap de les altres opcions.
ResponEliminaPer cert, jo trobo ben correcte que hagin tapiat una de les tres portes. A veure, una casa amb dues portes encara té un passi, perquè en podem fer servir una per entrar i l'altra per sortir... però tenir-ne una tercera ha de ser, en aquest sentit, un bon embolic. :-DD
Bon cap de setmana!
M'has fet riure, Mc! I m'has fet pensar que per això la devien tapiar, devien topar sempre entrant i sortint per aquesta porta del mig i per evitar més accidents, la van eliminar, però ai! Hi havia tots aquells que hi estaven tan acostumats, que encara vint anys després demanen que la tornin a obrir. Ofuscats. Tots en coneixem de gent així.
EliminaBon diumenge, Mc!
Si no pots haver el gran amor, almenys que t'estimin molt, o que tu estimis molt. Les mitges tintes no m'agraden. I el terme mig s'aconsegueix anant d'un costat cap a l'altre.
ResponEliminaEn amor les mitges tintes, no són mai gaire bones.
EliminaEn canvi aquesta teva última frase, jo trobo que obre moltes possibilitats...
Aquesta entrada no ha sortit a la meva llista de lectura, trobava estrany que no publiquessis el divendres.🤦♀️
ResponElimina"Entre poc i massa, sa mesura passa"... Per a qué feien servir tantes portes?
I tens raó, no ens hem d'entestar en allò impossible i cercar altres opcions.
Aferradetes, preciosa.
No deu haver sortit a les llistes de lectura, perquè ha vingut encara menys gent de l'habitual.
EliminaSón ben estranyes aquestes portes tan juntes i que a més a més es "trepitgen una mica l'una a l'altra".
Aferradetes, preciosa.