Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Muy mono, sí.
ResponEliminaBeso.
😀 Gràcies, Erik
EliminaPetons
Sempre és bo tenir algú que t'aporti calidesa.
ResponEliminaCurioses aquestes projeccions.
Aferradetes, nina!
I tant que sí!
EliminaSí, des d'una mena de bar petitó (que no sé ben bé què era perquè no hi vaig entrar) tenien uns focus de llums diverses que projectaven sobre la muntanya. No és que fos molt bonic, però sí que em va semblar curiós.
Aferradetes, preciosa.
Sempre és reconfortant que la nit no sigui tan fosca, i un esclat de llum ens ompli l'interior.
ResponEliminaUna foto ben impactant.
Una abraçada, Carme.
Moltes gràcies Núria, sempre és bo posar una mica de llum a la fosca.
EliminaAbraçades, bonica!
Molt curiosa la fotografia. Semblen paraigues japonesos.
ResponEliminaMolt bonica la metàfora que en fas, de les ninetes blaves.
Sí, però eren només llum…
EliminaHm, for me that's (nothing but) light pollution.
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Estic d'acord amb tu, però era Nadal i per Nadal la pol·lució lumínica està per tot atreu. No podem evitar-ho.
EliminaAbraçades, Sean.
Veure-ho tot lluminós de nit no té preu.
ResponEliminaLa claror sempre obre camins...
Elimina