Dia 8: Tema lliure
Un dibuix de Capdella
Cullo les emocions,
fins i tot les seves engrunes
que trobo arreu,
a la vora de tots els camins.
El bosc i la temperatura del matí
que augmenta poc a poc mentre el sol creix.
Les paraules, les converses,
al ritme de les nostres passes.
Les cançons que aprenc de nou.
Les paraules escrites.
I totes les veus amigues.
Cullo les emocions per eixamplar la vida.
Què bonic, nina!
ResponEliminaLes emocions ens eixamplen la vida i ens ajuden a sobreviure, actuar i adaptar-nos al nostre entorn, totes, les d'anada i les de tornada.
M'agrada que tornis a dibuixar, ja ho saps! ;-)
Aferradetes, Carme.
Avui he tingut un dia molt ple. Molt ple de coses molt quotidianes i molt habituals... i penso que és gairebé una necessitat, aquesta de recollir les emocions a cada raconet on es puguin trobar.
EliminaMoltes gràcies, Paula. Aferradetes, bonica!
Sí que és bonic. I a més és molt necessari anar recollint emocions, sense elles no podríem viure.
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaAbraçades!!
Ens cal anar collint i acollint totes les emocions quotidianes per anar eixamplant el dia a dia i omplint la nostra vida. un dibuix molt ben fet.
ResponEliminaGràcies per collir totes aquestes esmocions, Carme!
Una abraçada.
És necesari fer-ho, sinó la vida es fa massa estreta i petita.
EliminaAbraçades,Núria!
Bona collita!
ResponEliminaSí, i que no faltin...
EliminaQuina corrua d'entrades més bonics.
ResponEliminaT'escric en aquest per no anar-me repetint en tots...
Em feu una mica (molta!!!) enveja.
Em feu pensar en aquells temps en que hagués sigut capaç de seguir-vos el joc/repte.
Ara mateix crec que sols escriuria bajanades dessaborides. I em faria vergonya.
Però que no us quedi el dubte que us llegeixo sempre, sempre...
Una abraçada gegant, dolça nina. I una bosseta de petonets dolços
Mira, ara que dius això de l'enveja, t'explicaré una cosa recent que m'ha passat a mi. Aquestes festes de Nadal, vaig anar un dia a escoltar una coral de gent de La Floresta, amics i coneguts bastants d'ells. No cantaven especialment bé, tampoc era cap desastre, però feien una pinta de pasar-s'ho bé que em van fer enveja. I en acabar se'm va acudir dir-ho a unes de les conegudes. I saps que em van contestar? "Com que enveja? Doncs vine a cantar!" I sí aquesta setmana passada vaig començar a anar a cantar amb ells. No farem gaires concerts ni arribarem gaire enlloc, però ens ho passarem bé. Doncs et dic el mateix, res d'enveges i tu ets el mateix, segurament milorat per l'edat i l'experiència, si ho feies abans ho pots fer ara. Ets un bon poeta, no te n'oblidis mai.
EliminaMoles gràcies per llegir-nos sempre, això ja és un regal.
Una abraçada de tornada, poeta.
Quan el dia creix el fred neix. M'agrada tant aquesta època! Aviat hi haurà arbres florits.
ResponEliminaDoncs sí, el dia ja va allargant. I per aquí a La Floresta, els ametllers ja comencen a florir pel gener. I aviat en vindran més.
Elimina