Dia 24: Recordo que…
Recordo que la nit de Cap d'any, sopant tranquil·lament amb uns amics, a un d'ells, la conversa li va fer venir un record de quan els seus fills eren petits i va tenir ganes d'explicar-lo. Aleshores, va proposar que cadascú expliqués un record, el primer que li vingués. I a mi, em venir aquest que us explicaré, que va passar a Olot amb les oques del Parc Nou. Ara, per la similitud de la proposta m'ha tornat a venir el mateix.
Era una tarda agradable de primavera, i el meu home, jo i el meu fill, que aleshores tenia uns dos anys passejàvem pel parc. Ens va cridat l'atenció una escena curiosa i és que hi havia 7 o 8 oques que s'estaven ben juntes i ben quietes davant d'un pintor, que les estava pintant. Realment posaven pel pintor o al menys ho semblava. L'Oriol atret per les oques, s'hi va voler acostar i jo poc a poc el vaig acompanyar fins a una distància prudencial, per no destorbar. L'Oriol els deia "Hola oques!” I elles contestaven "quuuuaaaaaac!” En veure que tenia èxit, el nen ho repetia incansablement i cada cop li contestaven. Tot era bonic i plàcid, fins que el seu pare, que s'havia quedat un tros lluny fent fotografies, li va semblar que el nen destorbaria el quadre del pintor i va venir a bon pas, va agafar el nen a coll i se'l va endur lluny de les oques. Les oques, quan van veure que se'ls enduien el seu nou amic d’aquella manera tan precipitada, es van enrabiar molt i (les oques tenen molt mal geni) els van començat a empaitar enfadades i ofeses com si el volguessin atacar. Vam acabar marxant del Parc abans del que estava previst.
Resum: el pintor sense models, les oques enfadades, jo morta de riure, i ells fugint i fugint de les oques.
Una anècdota ben divertida que m'ha fet pensar que, a vegades, quan menys volem molestar, més nosa fem... sinó que li preguntin al pintor. ;-)
ResponEliminaPer cert, la meva mare, que de jove havia viscut en un mas, et confirmaria sense dubtar-ho això del mal geni de les oques. M'ha explicat més d'una vegada que amb els seus esgarips i la força amb què ataquen als estranys, feien la feina de "guardianes" del mas millor que qualsevol gos. :-))
Abraçades!!
Tenim més anècdotes d’oques que confirmen, sense dubte, que tenen males puces i que són excel·lents vigilants. Millor que un gos, segur.
EliminaCaram amb les oques, quin mal geni es gasten! ;-)
ResponEliminaM'ha fet riure el fet del teu marit, per voler fer-ho millor, ho va desbaratar tot.😂
Un record molt graciós, nina.
Aferradetes, preciosa!
Les oques són terribles.
EliminaSí, ell va actuar sense mesurar bé la situació i axí li va anar. Per sort no el van atrapar, sinó una bona becada no li treu ningú.
Gràcies, preciosa,
Aferradetes, Paula.
Oh, how glad I am that I wasn't the painter. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Jo també estic contenta de no ser el pintor… 😂
EliminaAbraçades, Sean
Es cierto, los gansos tienen mala pulgas y no se cortan una pluma.
ResponElimina¡Ja, jajaja!!!!
He recuperat el comentari, una mica fora de temps, però mai no és tard i sempre és benvingut un comentari més.
EliminaJo també vaig riure molt!
Ja és per recordar-ho, això!
ResponEliminaSí, va ser de pel·lícula de riure…
EliminaUn record d'aquells que queden gravats a la memòria que a mi també m'ha fet riure, he he.
ResponEliminaPotser després de marxar vosaltres les oques van tornar cap al pintor i va poder acabar el quadre :D
Una abraçada, Carme i gràcies.
Ara que ho dius, ho hauríem d’haver anat a comprovar. Vist tot el,que vam veure, em sembla que és perfectament possible que hi tornessin.
EliminaUna abraçada, Núria
Ja! que ocurrencia .
ResponEliminaCoses que passen!
EliminaVinc de l'altre post (La incomprensible bogeria de les oques del Parc Nou, del febrer de 2025) i explicava en un comentari més o menys el que aquí ja havia avançat el Mc.
ResponEliminaUna història molt divertida.
I totalment certa!
Elimina