Dia 21: Acròstic
Calma i placidesa sense perdre les emocions.
Aprendre sempre a acceptar les coses que no puc canviar.
Rumiar a la mida justa i necessària, ni poc ni massa.
Mirar, mirar i mirar la natura, les persones... el món.
Escoltar i emocionar-se sense perdre la calma.
Interesante.
ResponEliminaBesos.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaAbraçades.
Campiona dels jocs literaris catosfèrics.
ResponEliminaAmiga que ens acull amb els braços oberts.
Referent en el món dels blogs i en la vida.
Magnífica companya.
Energia positiva que ens inspira a tots.
;-) Abraçades!
Ostres, Mc!
EliminaAixò és un regalàs!
Moltes gràcies per aquest acròstic ple de paraules boniques.
Abraçades!
Saber mantenir la calma sense perdre les emocions és molt important.
ResponEliminaAixí com rumiar en la mida justa, a mi això encara em costa...
Saps mirar la natura, les persones, el món... i després explicar-nos-ho.
I magnífica la descripció que t'ha fet en Mc, et coneix molt bé :)
Gràcies, Carme.
Abraçades!
Totes aquestes coses de l'acròstic les hem d'anar aprenent i practicant. Jo crec que mai no les acaben de tenir ben assolides del tot. Sempre hi pot haver moments que no tot ens funciona tan bé com desitjaríem. L'important és que anem fent camí en la bona direcció.
EliminaGràcies a tu, Núria.
Abraçades.
De totes, la que porto més malament és "emocionar-me sense perdre la calma"... i lo de rumiar a la mida justa, ai!...
ResponEliminaTe n'has sortit molt bé!
Aferradetes, preciosa.
Com li deia a la Núria, totes aeustes coses les hem d'anar aprenent cada dia.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes preciosa!
Charming
ResponEliminaAcrostichon,
Really.
Magnificent.
Excellent!