Dia 19: Mirant les meves mans …

Mirant les meves mans m'adono que hi guardo…

tanta vida viscuda:

les incomptables hores a la cuina,

la cura dels petitons de la casa,

els llapis, els bolígrafs, els pinzells,

les abraçades,  les moixaines

la roba per plegar i planxar

i

l'amor i la tendresa, donada i rebuda

i

l'amor i la tendresa, per donar i per rebre

i

l'amor i la tendresa de cada dia.



Mirant les meves mans m'adono que hi guardo
totes les cartes d'amor secretes:
les que van arribar al seu destí,
les que es van esborrar o llençar sense enviar,
les que van tenir resposta i les que no.
Les que, havent-les pensades,  mai no s'han escrit.
Però la que més intensament guardo
és la que encara està per fer.



Comentaris

  1. Molt tendre el que guardes a les teves mans, i també molta feina valuosa.
    I has aprofitat pels Relats conjunts, em sembla fantàstic aquest 2x1, te n'has sortit molt bé. Trobo que aquestes cartes d'amor encaixen amb el "Missatge secret".

    Moltes gràcies, Carme!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ja tenia fet el primer, tot de cop se m'ha acudit fer l'altre.

      Moltes gràcies, a tu, Núria.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Es que el tiempo va pasando y cada vez están mas llenas.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cada vegada estan més plenes.
      A la setantena ja ha passat molta vida per les nostres mans.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Fantàstic aquest 2x1, ara que l'hem posat de moda, ja veuràs els que sortiran. ;-)
    Tant l'un com l'altre parlen de la feina que han fet, de la manera com ho fan i de tu mateixa.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts gràcies, Paula!

      Aquest m'ha sortit com de propina, miraré si en els dies que queden puc repetir d'ajuntar els Relats Conjunts amb la proposta de la Núria.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Dos textos que en fan un de tan ben combinats com estan. M'ha agradat molt aquest 2x1 i en vull destacar, sobretot, el final obert cap al futur de les dues parts. És molt (i molt important) el que ja ha passat per les nostres mans, però també ho pot ser el que encara queda per passar. I tant que sí.

    Un aplaudiment i una forta abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc!

      Encara que els anys passen i que el meu futur personal sigui cada vegda més curt, no puc deixar de pensa-hi. Sigui com sigui de llarg o de curt, ha de ser ple.

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Dun titular, d'unes mans, quantes idees i poesia que n'ha sortit.

    ResponElimina
  6. "Encara que els anys passen i que el meu futur personal sigui cada vegda més curt [...]
    I do like sentences like yours above: Death, where is your sting? ;-)

    ResponElimina
    Respostes

    1. Moltes gràcies, Sean!
      Sí, sempre he pensat que hem de ser concients de la nostra edat i de la nostra situació i no pensar ni actuar com si fóssim eterns, però també hem de tenir il·lusions i petits projectes, mentre no sabem encara on és l'agulló.

      Elimina
  7. Jo aquest any passat vaig presentar una carta d'amor a un premi i, entre vuitanta-cinc perones vaig quedar la tercera. Tenia molt de sentiment, perquè era una època que estava hipersensible, no sé si la tornaria a fer.
    M'agrada molt el final d'aquest poema.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars