Dia 17: Tres coses que m'enduc

 


Ens posem en marxa al matí per anar a "caçar"  pobles o safaretjos. Jo, que no he col·leccionat mai objectes materials,  en canvi col·lecciono tot de coses immaterials:  els moments  del blog,  els pobles de Catalunya i també els safaretjos de Catalunya que encara subsisteixen.  

I  en marxar, no puc oblidar  la meva tablet,  ja que és amb ella que faig les fotos.  En comparació amb el mòbil, les fa molt millor. Per tant, encara que molta gent em comenta que ho troba incòmode,  jo fa una colla d'anys que faig les fotos amb la tablet.  I no tinc cap problema  i des d'ella ja envio directament les fotos al blog o a l'Instagram.  Hi ha coses amb les què no em cal ni pensar:  a la bossa sempre porto tres o quatre bolis i una llibreteta.  Ho faig servir molt sovint?  Doncs no,  no gaire sovint, però m'agrada tenir-ho en el moment que ho necessito.

En aquesta mena de sortides,  sempre necessito un paper en el qual tinc apuntades 3 o 4 coses que puc necessitar:  la localització d'algun safareig,  l'ordre de l'itinerari que m'ha semblat més adequat o els noms dels pobles que penso que podem veure i algun de més a més per si ens sobra temps.  És un simple paper,  plegat en quatre trossos,  que a vegades ni l'obro,  però si tinc algun dubte el puc consultar.

L'altra cosa que sempre penso en agafar  és  un parell de paquets de mocadors, val més que en sobrin que no pas que en faltin.

Comentaris

  1. M'agraden molt les teves col·lecions, Carme, i que una et porti a les altres.
    I em sembla molt bé que facis les fotos amb la tablet i després ja les puguis enviar aquí i a l'Instagram, tot en un. A mi amb el mòbil tampoc no m'agrada fer fotos, només de forma puntual, prefereixo la càmera però tampoc l'agafo sempre perquè pesa una mica. I molt interessant que t'apuntis el que necessitis per a les sortides, a vegades també ho faig, apuntar-me el que vull visitar, programar-me una mica.
    I això dels paquets de mocadors també sempre va bé de portar-ne.

    Molt encertats els teus objectes i col·leccions :)

    Gràcies, Carme, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La càmera, com ja t'he dit al comentari del meu blog, no l'agafo si vaig a prop de casa o si a un lloc ja hi he estat varis cops, però si marxo més dies, sempre va amb mi 😉

      Elimina
    2. Tu fas amb la càmera el mateix que jo amb la tablet. Normalment no la porto, només a les sortides que vull fer fotos.
      Moltes gràceis, Núria!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. I una bossa gran, imagino! ;-)
    Tres coses són molt poques coses per a mi, així que ara ho tinc complicat a l'hora de triar. Te'n podría dir unes quantes més que em són necessàries, però com que no surt se'm fa difícil fins i tot de pensar-ho... mocadors segur que no els deixaria i la càmera tampoc...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, no és gaire gran la meva bossa. És una motxilleta, on la tablet m'hi cap ben justet.

      Clar que fan falta més coses: les claus, el moneder, les ulleres, etc... i la roba adequada... si fa fred o si plou o si fa calor.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Interesting. I think a tablet is even more unwieldy than a / my camera.
    But a while ago I also thought that I would NEVER take photos with a smartphone ;-)
    The tyres on your car remind me of Fred Feuerstein and Barney Geröllheimer – Els Picapedra. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. 😂🤣😂🤣 Ja m'agrada el cotxe dels Picapedra...

      Elimina
  4. El meu pare sempre deia que l'únic realment imprescindible que no hem d'oblidar quan sortim de casa és la cartera. ;-)

    M'ha agradat saber alguns secrets més de la teva afició col·leccionista que està molt bé que sigui més virtual que física perquè així la podem compartir aquí tots plegats.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu pare tenia tota la raó del món.
      I si jo no he esmentat la cartera, on hi porto els diners, les targes i els carnets, és perquè la porto sempre, encara que només vagi a buscar pa.

      De fet no són tan secrets, vaig publicant totes les col·leccions als blogs o a l'Instagram.

      Abraçades!

      Elimina
  5. És una sort gaudir de les teves col·leccions.

    ResponElimina
  6. És ben curiós tot el que expliques. M'agraden molt les Moleskine, però per problemes d'esquena no en duc ni una de petita. Tampoc podria carregar amb mi la tauleta. Ni llibres per llegir a la consulta, moltes vegades. Les notes les escric a l'aplicació "Notes" del mòbil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llibreteta que porto és molt petita, però igualment, de vegades faig servir el mòbil per apuntar coses.

      Elimina
  7. Doncs és una col·lecció ben ambiciosa, Carme, tot i que no te la quedes per tu i tots en podem gaudir. I els que et seguim la podem gaudir doblement: amb els teus textos i il·lustracions i fent la visita. Moltes vegades m'has fet agafar ganes de veure-ho personalment.
    En volem més, eh?
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, mentre la saluit em respecti i les cames (i els peus, ai) em portin, no deixaré de fer-ho ,ni de visitar pobles, ni de buscar safaretjos, ni de publicar-ho. És un entreteniment que m'agrada i que em compensa. Si faig venir ganes de visitar els pobles del nostre país, encara me n'alegro més.

      Abraçades, Teresa.

      Elimina
  8. I una altre cosa que mai et deixes, la il·lusió !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, m'ha fet il·lusió que m'ho diguis!
      A vegades no la tinc prou en compte, i no l'escolto prou.
      Salut, Artur!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars