Dia 11: cinc moments, cinc sentits

Cada matí només llevar-me, em poso a fer una bona estona de bici estàtica, com que seria molt avorrit no moure's de lloc, em dedico pedalar amb les cames i a viatjar amb el cap: llegeixo habitualment o també jugo al Paraulògic.  Com que en aquesta vida (com diu la guineu del Petit Príncep) res no és perfecte, al cap d'una bona estona se'm cansen els braços i les mans d'aguantar el pes de la tablet o del llibre. Aleshores, reposo les mans, i agafo el manillar de la bici: el seu TACTE  i la posició més relaxada i natural, em proporcionen un moment benestar i de calma, m'hi agafo fort, a les dues coses, al manillar i al benestar.

Imatge de IA

Tot esmorzant, avui, he gaudit d'un GUST no gaire habitual per a mi, però que m'agrada molt. He menjat un moniato, que m'ha sortit dolç i boníssim.  Hauré de repetir aquest moment, en altres ocasions. 

Més tard, he anat a veure els meus nets petits, ja que la Joana estava malalta aquests dies passats i volia saber com estava avui. També he vist el seu germà Manel que acaba de fer tres mesos i m’ha regalat l'OÏDA, contestant-me amb els seus sons de bebè, cada cop que jo li parlava a ell.

Com por ser que en tot el dia no hi hagi hagut cap olor que m'hagi cridat l'atenció?  Sí, com pot ser que no m'hagi fixat en cap de les olors del dia?  Dec tenir el sentit de l'OLFACTE  una mica adormit,  perquè d'olors n'hi ha hagut:  el sabó i el xampú a la dutxa,  les olors del menjar:  esmorzar, dinar i sopar,  l'olor de la roba neta, l'olor de la terra, l'olor de la menta del meu test, la del sabó de rentar els plats...  sé que hi  eren, però no me n'he adonat.


I amb el sentit de la VISTA m'ha passat just a l'inrevés, he vist tantes coses que m'han semblat que definien un moment, un bon moment a recordar que no sé quina triar.  El paisatge proper,  els arbres,  el bosc,  el paisatge llunyà,  el Vallès, Montserrat,  la Mola,  els llibres,  els nens.  Però sobretot,  sí,  al  final en triaré una:  el canvi de llum del dia, un matí que ha començat fosc, gris  i ennuvolat  i ha acabat lluminós,  blau,  diàfan.

Comentaris

  1. M'agraden molt el teu moments i sí que n'has tingut de tots, encara que de vegades sembla que no hi siguin...
    I també m'agraden les teves fotos. ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben sovint ens passen desapercebudes massa coses... però si ens hi fixem bé, les tenim i les hem viscut.
      Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars