Boira sobre el Ter
El Ter a Roda de Ter
Vaig veure la infantesa que seia sobre una pedra llisa i grisa vora del riu en un dia calorós d'estiu i com després passava pel pont vell en un dia de boira com avui.
Tornem als llocs, però no tornem als mateixos llocs, tot ha canviat, el poble, el riu, les persones i fins i tot els records.
Tot i així, un afecte desacostumat en persones no tan conegudes, em va sorprendre i em va colpir. Ningú era el mateix d'abans, tots ens hem fet grans, l'afecte també.
Lovely photo and beautiful thoughts, Carme.
ResponEliminaBeing passionately a villager I think I'd prefer to live in Les Masies de Roda, though. ;-)
Abraçades!
Oh! T'has informat molt bé. 😮
EliminaPoca gent coneix el municipi escampat de les Masies de Roda.
Roda de Ter és un poble bastant tranquil, lluny de massificacions turístiques, però les Masies de Roda, són tots els voltants, molt més tranquils, encara.
Moltes gràcies i una abraçada, Sean.
Els canvis, en els llocs i en les persones, són continus. Si hi convivim ens costa copsar-los, però se'ns fan ben evidents si ha passat força temps des de l'última visita. No és estrany que trobem diferències, nosaltres tampoc som els mateixos.
ResponEliminaAbraçades!!
Les diferències,després d'uns quants, anys són immenses, sobretot en els llocs.
EliminaLes persones també canviem molt, però sempre queda alguna cosa essencial que podem reconèixer.
Abraçades.
Els afectes no s'obliden, crec que és el més important. Les persones i els llocs anem canviant i envellint amb el temps.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Realment és el més important... que les persones ens recordem encara que passi temps i que ens alegrem de veure'ns i de saber com estem.
EliminaAferradetes, bonica!
Ai, Carme, quin cap!
EliminaM'agrada moltíssim la teva foto amb aquesta boira. Realment preciosa!
Més aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies per tornar, Paula.
EliminaLa boira (sobretot si no és espessa del tot) és molt atractiva.
Més aferradetes, per a tu també.
Es como el río que va cambiando el paisaje lentamente sin darnos realmente cuenta, pero hay cosas que nunca cambian y eso es bueno.
ResponEliminaXxx
Que les millors coses no canviin mai...
EliminaPetons, Erik.
Buenas noches Carme, mismo lugar en diferentes estaciones. Bonita foto, te felicito. Salud y paz
ResponEliminaMoltes gràcies, Antonio!
EliminaSalut i pau.
Els records ens fan reviure.
ResponEliminaÉs bo de recordar, i em sembla que com més grans ens fem, més ens venen al cap els records dels temps passats.
EliminaRecordar és tornar al cor. Amb això és dit tot.
ResponEliminaDoncs sí, seria un bon resum.
Elimina