Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Amen! (whispers the agnostic)
ResponEliminaEm sembla un bon desig per un agnòstic!
EliminaGràcies, Sean!
M'agrada que la natura verge se la campi com pugui, però una cosa és una "selva natural" i una altra aquestes "selves artificials" que a mi sempre m'ha produït un cert desassossec. No sé si recordaràs que una vegada, ja fa alguns anys, vas proposar pels teus relats estiuencs una imatge semblant (en aquella ocasió era un balcó curull de torretes que ho envaïen tot) i que a mi em va inspirar un conte de terror? Doncs això, d'una manera totalment il·lògica (ho admeto) aquesta deixadesa em fa una mica de por. ;-)
ResponEliminaAbraçades i bon cap de setmana!!
És curiós com una mateixa cosa pot provocar sensacions tan diferents en diferents persones. A mi em fan gràcia aquestes selves casolanes, on l'afany o el plaer o el gust per les plantes se'ls descontrola d'aquesta manera. N'hi havia de ben boniques, que aquí disn d'aquest poti-poti, no llueixen gaire. I t'he de dir que aquesta és la porta del darrere de la casa i que tota la paret lateral estava igual i la porta principal, molt més controlada i bonica, pero també amb plantes.
EliminaAbraçades, Mc! I bon diumenge!
Quan he vist la teva foto he pensat amb el meu pare, tot hi haver-hi moltes plantes, ell no deixaria cap branca ni cap fulla que fes mal d'ulls. Clar que per això t'hi has dedicar cada dia una estona i t'ha d'agradar per descomptat. ;-)
ResponEliminaPel que fa al món interior, totalment d'acord amb tu: Mirar, escoltar, sentir i ser.
Aferradetes càlides, ninona.
T'ha d'agradar, i s'hi ha de dedicar temps. Les plantes com a éssers vius que són demanen temps i atenció.
EliminaAferradetes, bonica!
En el sentir, s'hi deuen incloure: olorar?
ResponEliminaI tant que sí, tots els sentits són importants, olorar també.
EliminaM'encanta aquest raconet que has fotografiat. I també el text que hi escrius, molt suggerent. Sobretot això de mirar, escoltar, sentir, ser... en la realitat o en el record, que és una manera de "remirar, reescoltar, resentir, reser...", oi? (feia molt de temps que no venia per aquí, prometo tornar-ho a fer més sovint! Una abraçada Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, August!
EliminaM'ha agradat això de remirar, reescoltar, resentir, reser...
Un abraçada.
Les selves interiors es posen en ordre cada cop que ens posem a fer versos.
ResponEliminaLes selves interiors per a mi són genials, amb versos o sense.
Elimina