La fada dels rovellons
Aquest matí i aquesta serra
i aquesta boira que llisca per la carena
són l'inici d'un dia, encara desconeguti també, com per sorpresa, sí, són plenitud.
I dins del bosc, que presumeix de tants colors
el vermell guanya en les fulles, els bolets i les flors.
Dins del refugi, entre el capvespre i la nit
sentim els cavalls i la lluna ens mira de fit a fit.
L'endemà, ve la fada dels rovellons
i el safrà llueix per tots els racons.
La baixada es fa esquerpa, sense camí,
vora dels cards que ploren la seva fi.
Ja veiem les cases i respirem a fons
i el poble ens acull des dels seus balcons.
Les fotografies d'en Xavier sempre són inspiradores i els teus versos no poden ser més adients. Felicitats a tots dos!
ResponEliminaAbraçades.
Moltes gràcies, Mc!
EliminaUna abraçada també per a tu.
Magnífics, fotografia i poema.
ResponEliminaLa natura és font de bellesa i inspiració.
Enhorabona!!
Aferradetes, preciosa.
Les fotografies del Xavier, sempre són històries i fan de bon explicar.
EliminaAferradetes, bonica!
Com amb la Ventafocs
ResponEliminatu ets la fada dels blogs.
Són millors els teus rodolins
que uns recargolats alexandrins.
Doncs els teus són millors encara. 😀
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Fa goig aquesta cistella i encara més goig fan els teus versos.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada, bonica!
Trobar bolets, com trobar rimes, omple molt.
ResponEliminaSí, suposo que com totes les coses que fem de gust.
Elimina