La fada dels rovellons

D'un post i d'unes fotografies de Xavier Pujol

 Aquest matí i aquesta serra

i aquesta boira que llisca per la carena

són l'inici d'un dia, encara desconegut

i també, com per sorpresa, sí, són plenitud.

I dins del bosc, que presumeix de tants colors

el vermell guanya en les fulles, els bolets i les flors.

Dins del refugi, entre el capvespre i la nit

sentim els cavalls i la lluna ens mira de fit a fit.

L'endemà, ve la fada dels rovellons

i el safrà llueix per tots els racons.

La baixada es fa esquerpa, sense camí,

vora dels cards que ploren la seva fi.

Ja veiem les cases i respirem a fons

i el poble ens acull des dels seus balcons.