Cortines de tendreses
i la tardor i la primavera
agafades de la mà
ens amaguen fondàries
i la nitidesa dels miralls
queda desenfocada.
Voldria veure-hi clar,
i el riu flueix i nosaltres amb ell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Crec, Carme, que ho veus tot molt clar.
ResponEliminaPrecioses aquestes cortines davant d'aquests miralls.
Fluïm, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
"Jo voldria ésser aquella tardor
ResponEliminaque posàs un munt de fulles ran des teu amor
que et pogués tapar, que ningú te veiés
tan sols es sol damunt tu s'escampàs
i te fes un bressol perquè ningú passàs."
Toni Morlà.
(Fragment de la cançó "Quatre estacions")
Preciós, Xavier.
EliminaMoltes gràcies!
És quan tot és desenfocat que hi veig clar, parafrasejant el poeta.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim aquest poema, Carme.
I a mi m'ha agadat moltíssim el teu comentari.
EliminaMoltes gràcies, Helena!