El Fluvià
Cortines de tendreses
i la tardor i la primavera
agafades de la mà
ens amaguen fondàries
i la nitidesa dels miralls
queda desenfocada.
Voldria veure-hi clar,
i el riu flueix i nosaltres amb ell.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Crec, Carme, que ho veus tot molt clar.
ResponEliminaPrecioses aquestes cortines davant d'aquests miralls.
Fluïm, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
"Jo voldria ésser aquella tardor
ResponEliminaque posàs un munt de fulles ran des teu amor
que et pogués tapar, que ningú te veiés
tan sols es sol damunt tu s'escampàs
i te fes un bressol perquè ningú passàs."
Toni Morlà.
(Fragment de la cançó "Quatre estacions")
Preciós, Xavier.
EliminaMoltes gràcies!
És quan tot és desenfocat que hi veig clar, parafrasejant el poeta.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim aquest poema, Carme.
I a mi m'ha agadat moltíssim el teu comentari.
EliminaMoltes gràcies, Helena!