Un moment per recordar, a Taradell. Al Pla de Penedes.
Taradell. Pla de Penedes.
Era un capvespre llarg d'una tardor a punt d'acabar-se, tot just s'acabava el pitjor temps del malson de la pandèmia i encara faltava molt per a la normalitat.
Buscàvem un safareig desconegut en aquesta plana.
El Pirineu ja era ben nevat i un agradable silenci ens va permetre sentir el so de l'aigua.
A vegades els indrets ens enamoren. Una barreja de circumstàncies: una de les primeres sortides, el pla, la masia, el safareig, el capvespre, fins i tot el gos silenciós... fan que quatre anys després, encara busqui les fotografies per mirar-me-les una vegada més.
No hi he tornat, qui sap si deu haver canviat gaire...
Food for (re)thought. Thank you, Carme.
ResponEliminaPersonally, I have not experienced the restrictions associated with the pandemic as a nightmare. ... But now that I've read what you've written, I've reviewed those months.
Above all, I was glad that I had been able in 2019 to enjoy the first four months in Spain. It wouldn't have been possible a year later.
Feel yourself hugged, grandma in spe. ;-)