Ermita de la Mare de Déu del Prat. Sant Joan de les Abadesses.
Ermita de la Mare de Déu del Prat. Sant Joan de les Abadesses.
Cada passa damunt de l'herba ens dona calma.
Cada remor que ve del riu ens dona força.
I tantes coses per mirar, l'alegria.
No sé perquè però m'ha vingut al cap els hórreos asturians.
ResponEliminaTot el que ens dóna alegria s'ha de gaudir tant com es puga i aquests indrets sembla que sí que en donen... almenys molta pau.
Aferradetes, nina.
Sí, clar, perquè té aquests columna, que aguanta el porxo.
EliminaProcuro sempre gaudir dels llocs, n'hiha molts quelavida moderna ha espatllat, però també n'hi ha molts que es conserven bonics.
Aferradetes, preciosa!
Cada calma damunt la remor ens dona alegria.
ResponEliminaQue bé que ho has resumit!
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
El verd de l’esperança
ResponEliminaem calma
i quan fluixeja la tardor
m’omple de serenor.
Em parla el riu
amb remors
de marxes riu avall,
per conèixer indrets
que altres aigües
han fet vells.
I que veuran
en el seu viatge
ja sigui a peu
o per l’aigua?
Pot ser coses
que ens omplin
de curiositat?
Potser coses
que ens deixin regust
de tristor
en deixar-les enrere?
O sortiran guanyant
les alegries
que guarden
els records?
Tant de bo que sempre surtin guanyant les alegries que guarden els records.
EliminaPer la foto, sembla que està ben aprop de les cases. És una sort que s'hagi conservat dempeus.
ResponEliminaPoder gaudir d'aquest patrimoni és sempre una gran sort.
Abraçades!!
Sí, està molt a prop de les cases, de fet aquest lloc es considera un parc del poble.
EliminaÉs un lloc bonic i no gaire urbanitzat, malgrat tot, ben natural.
Abraçades.
Carme t'aviso que a les vostres llistes de lectura no surten els meus posts, veig que no s'ha actualitzat a cap i està clar que si no aneu directament al blog, no vos sortirà. M'ha tocat a mi la gracieta del Sr. Blogger...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Gràcies per avisar, per costum sempre miro ela blogs des de la barra lateral... passaré per ca teva...
EliminaAferradetes, bonica!
Sí que recorda els hórreos aquesta teulada sobre columnes, tal com diu sa Lluna. A banda d'això, és veritat, si mirem al voltant amb mirada atenta i nova hi trobarem molts motius per l'alegria.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Mirar bé és una de les millors coses que podem fer, sobretot si som a la natura.
EliminaUna abraçada, Teresa!
Tan solo pisar la hierba ya es una maravilla.
ResponEliminaBesos.
Totalment d'acord!
EliminaUna abraçada.
[...] and what a contrast: the centuries-old hermitage and in the background the parked cars of the present. / [...] i quin contrast: l'ermita centenària i al fons els cotxes aparcats de l'actualitat.
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Ens hem d'acostumar a aquests contrastos, els veiem per tot arreu, Sean. No és que m'agradin gaire, no...
EliminaAbraçades!
No es pot demanar gaire més ! ;)
ResponEliminaSalut !!.
No, no es pot demanar gaire més iencara gràcies! ;)
EliminaSalut, Artur!
Les petites alegries, que deia Kandinski.
ResponEliminaSí, les petites o les més grans...
EliminaAmb sentiment, senzill i optimista. Com el "Bueno, bonito, barato".
ResponEliminaSóc l'Helena.
A vegades sembla fàcil…
Elimina