Embassament


El verd, allà on no toca, ens fa més amable la sequera. 
Encara no són prou plens els embassaments  i creix l'herba on hi hauria d'haver aigua.
El Segre,  vist aquí  mateix, a la cua de l'embassament d'Oliana, fa més goig del que fa en la realitat del seu curs  més enllà o més ençà del pantà. 

Sigui com sigui, gaudim d'aquest paisatge net i sense noses.  
El riu, les serres rocalloses del Prepirineu i els pobles,  no gaire grans, però ben vius.

Comentaris

  1. Preciós aquest paisatge... de vegades la natura omple d'alguna manera els espais que queden buits... com nosaltres mateixos.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars