Embassament
El verd, allà on no toca, ens fa més amable la sequera.
Encara no són prou plens els embassaments i creix l'herba on hi hauria d'haver aigua.
El Segre, vist aquí mateix, a la cua de l'embassament d'Oliana, fa més goig del que fa en la realitat del seu curs més enllà o més ençà del pantà.
Sigui com sigui, gaudim d'aquest paisatge net i sense noses.
El riu, les serres rocalloses del Prepirineu i els pobles, no gaire grans, però ben vius.
Preciós aquest paisatge... de vegades la natura omple d'alguna manera els espais que queden buits... com nosaltres mateixos.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.