Carreró a Peramola


Creixen escultures pels racons
que ens conviden a endinsar-nos pels carrerons.
I finestres i portes,  passadissos i voltes.
Tombs, revolts, voltes i giravoltes.
Històries amagades  per tantes clarors i ombres.

No sabem res, de res, només tastem la pell de cada poble.

Comentaris

  1. Tinc molts bons records de Peramola. Hi havíem anat sovint i fins i tot ens hi quedàvem a dormir. No sé si encara existeix la fonda o l'han modernitzat perquè fa 40 anys ja es veia una mica antiga.
    A prop de Peramola, igual que als racons que cites del poble, hi ha la roca dels Corbs i la de Sant Hoorat, que són dignes de ser pujades, o com a mínim de ser contemplades des de lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et sabria donar notícies de la Fonda. Sí que vaig veure un restaurant, que no sé si era també fonda o no.
      L'entorn i el paisatge són molt bonics. Aquest prepirineu rocós i una mica esquerp però magnífic.

      Elimina
  2. Crec que és la manera més bona per conèixer una cosa (una persona), mirar-ho sense saber-ne res, sense cap prejudici anterior.
    Em quedo bocabadada amb la foto. Enhorabona!

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona manera, sí... aquests carrerons coberts a trossos, a mi m'encanten. Moltes gràcies, Paula!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Aquí hay varios de esos peor lo interesante es cuando llegas a otro lugar, entonces la imaginación se dispara.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si volem, podem disparar la imaginació a cada racó i a cada porta i finestra... per imaginar que no quedi!

      Una abraçada, Erik!

      Elimina
  4. Fascinating!
    And I think it's a "cool" place to be on a scorching hot summer's day.
    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant! és a la muntanya i a més a més té racons amb ombra.

      Abraçades, Sean.

      Elimina
  5. Aquest carreró sembla convidar-nos a fer un viatge en el temps. M'imagino passar-hi i fer cap, per exemple, a l'època medieval per descobrir en primera persona com es vivia aleshores.

    Cada poble té les seves històries amagades que desconeixem. Seria interessant descobrir-les, segur que ens emportaríem més d'una sorpresa.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que, com tu dius molt bé, si poguéssim mirar per un foradet d'una màquina del temps ens sorprendríem moltíssim.

      En les nostres sortides pels pobles de Catalunya, no ens donem prou temps per descobrir gaires coses. Hi ha coses molt pròpies de la història de cada lloc, que caldria molt temps i també fer bones coneixences, per a saber-les.

      Cal agrair, que les institucions han posat a molts llocs panells que expliquen les històries. Els espais de la memòria que trobem a molts llocs. Per exemple a Peramola, vam saber que havia estat un lloc molt destacat de lluita al 1714. Les explicacions històriques per petites que siguin sempre són interessants.

      Abraçades, Mc!!

      Elimina
  6. Obrir-se a noves experiències i coneixements , fa la descoberta més enriquidora .
    Un poble que m'agradaria visitar !. Salut :)

    ResponElimina
  7. "Començo pel visible i el que és visible és el meu començament", diuen uns versos que m'agraden molt, no sé com van tallats. L'autor n'és Dannie Abse.
    Sóc l'Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ja és això, cal començar pel que es veu i el que és més evident.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars