Can Cadena de Valldoreix

Can Cadena de Valldoreix


Aquest  entorn se'm fa estrany
i ni tan sols endins soc ben bé jo mateixa.
Forastera arreu
sense moure'm de lloc.
I puc parlar  i puc cantar
i puc riure i puc jugar.
Envoltada i plena de gent, 
i ben sovint
amb una solitud inexplicable.

Comentaris

  1. De tant veure’l se’m fa estrany
    el lloc on la infantesa volà
    per passar a ser record,
    passat a la fi.
    De tant anar i tornar
    de passar de llarg
    o d’aturar-me
    per restar una estona acompanyat,
    se m’esborra la pertinença
    i de vegades pregunto
    per coses que ja no hi són,
    persones que han desaparegut,
    situacions que mai foren com les dic
    i em sento aleshores foraster
    en una casa
    que potser hagués estat meva
    i llavors el fred mantell
    de la solitud m’abriga
    com si fos una peça volguda,
    però jo ja no hi estic segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot canvia i els mateixos llocs, ja no són els mateixos llocs. Han canviat, estan diferents, ja no els reconeixem. I no ens podem pas sorprendre ja que nosaltres també canviem.

      Elimina
  2. Molt ben enxampada aquesta branca en primer pla. ;-)
    Quan tens aquesta solitud tan endins, és igual si tens gent que t'envolti o no... et sents estranya a tot arreu...

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta casa fa anys devia estar envoltada de camps de conreu, en un lloc boñic i tranquil. Habitada per una família.

      Ara està envoltada de carreteres, al costat del tren i en un lloc on hi ha força moviment. I a dins, ja no hi viu ningú. És la seu de la fundació Escoltes de Catalunya I quasi sempre se la veu buida i tancada.

      La foto està feta des d'un pàrquing de cotxes, que queda una mica alçat, perquè des de terra no hi ha manera que pugui veure’s bé la casa i que surti una fotografia bonica.

      Elimina
  3. "Tot envoltat de bosc
    Lluny de la vida gris
    Es venen rius d'amor
    Tot això eren vinyes, tot això era blat
    Tot era verd, tot era camp sembrat
    No trobo casa meva
    No trobo casa meva"

    Ai, Ai, Ai (Grup de rumba catalana)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament així... no coneixia els Ai, Ai, Ai... sempre s'aprèn de música, amb tu.

      Elimina
  4. "Forastera arreu/ sense moure'm de lloc": Pessoa deia que no li calia viatjar, perquè el punt més llunyà de la terra on podia anar era on ja es trobava. El trobo difícil, el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dec ser una mica Pessoa, jo. A mi tampoc em cal viatjar gaire o gens.
      Gràcies, Helena, els poemes surten com surten.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars