Can Cadena de Valldoreix
Can Cadena de Valldoreix
Aquest entorn se'm fa estrany
i ni tan sols endins soc ben bé jo mateixa.
Forastera arreu
sense moure'm de lloc.
I puc parlar i puc cantar
i puc riure i puc jugar.
Envoltada i plena de gent,
i ben sovint
amb una solitud inexplicable.
De tant veure’l se’m fa estrany
ResponEliminael lloc on la infantesa volà
per passar a ser record,
passat a la fi.
De tant anar i tornar
de passar de llarg
o d’aturar-me
per restar una estona acompanyat,
se m’esborra la pertinença
i de vegades pregunto
per coses que ja no hi són,
persones que han desaparegut,
situacions que mai foren com les dic
i em sento aleshores foraster
en una casa
que potser hagués estat meva
i llavors el fred mantell
de la solitud m’abriga
com si fos una peça volguda,
però jo ja no hi estic segur.