Can Cadena de Valldoreix
Can Cadena de Valldoreix
Aquest entorn se'm fa estrany
i ni tan sols endins soc ben bé jo mateixa.
Forastera arreu
sense moure'm de lloc.
I puc parlar i puc cantar
i puc riure i puc jugar.
Envoltada i plena de gent,
i ben sovint
amb una solitud inexplicable.
De tant veure’l se’m fa estrany
ResponEliminael lloc on la infantesa volà
per passar a ser record,
passat a la fi.
De tant anar i tornar
de passar de llarg
o d’aturar-me
per restar una estona acompanyat,
se m’esborra la pertinença
i de vegades pregunto
per coses que ja no hi són,
persones que han desaparegut,
situacions que mai foren com les dic
i em sento aleshores foraster
en una casa
que potser hagués estat meva
i llavors el fred mantell
de la solitud m’abriga
com si fos una peça volguda,
però jo ja no hi estic segur.
Tot canvia i els mateixos llocs, ja no són els mateixos llocs. Han canviat, estan diferents, ja no els reconeixem. I no ens podem pas sorprendre ja que nosaltres també canviem.
EliminaMolt ben enxampada aquesta branca en primer pla. ;-)
ResponEliminaQuan tens aquesta solitud tan endins, és igual si tens gent que t'envolti o no... et sents estranya a tot arreu...
Aferradetes, preciosa.
Aquesta casa fa anys devia estar envoltada de camps de conreu, en un lloc boñic i tranquil. Habitada per una família.
EliminaAra està envoltada de carreteres, al costat del tren i en un lloc on hi ha força moviment. I a dins, ja no hi viu ningú. És la seu de la fundació Escoltes de Catalunya I quasi sempre se la veu buida i tancada.
La foto està feta des d'un pàrquing de cotxes, que queda una mica alçat, perquè des de terra no hi ha manera que pugui veure’s bé la casa i que surti una fotografia bonica.
"Tot envoltat de bosc
ResponEliminaLluny de la vida gris
Es venen rius d'amor
Tot això eren vinyes, tot això era blat
Tot era verd, tot era camp sembrat
No trobo casa meva
No trobo casa meva"
Ai, Ai, Ai (Grup de rumba catalana)
Exactament així... no coneixia els Ai, Ai, Ai... sempre s'aprèn de música, amb tu.
Elimina"Forastera arreu/ sense moure'm de lloc": Pessoa deia que no li calia viatjar, perquè el punt més llunyà de la terra on podia anar era on ja es trobava. El trobo difícil, el teu poema.
ResponEliminaDec ser una mica Pessoa, jo. A mi tampoc em cal viatjar gaire o gens.
EliminaGràcies, Helena, els poemes surten com surten.