Les flors de la sort
Una tarda va decidir dibuixar flors. Dibuixar li agrada molt. Pintar-les per dins demana més temps i més paciència i va demanar ajuda a l'àvia que li feia companyia. I van quedar enllestides tota una colla de flors, més d'una dotzena, amb les quals va muntar una botiga.
Era la botiga de les flors de la sort. Tothom podia anar a comprar-ne una i triar la que més li agradés. La botiga "venia" les flors totalment de franc. La botiguera Joana, donava les intruccions.
A la primera compradora:
- Aquestes flors donen molta sort, però molta, eh? Només has de dir-li, cada dia: "Hola Floreta" i ja tindràs sort tot el dia.
- Ah! d'acord, ja la saludaré cada matí: "Bon dia floreta"
- No, així no anirà bé. Ha de ser "Hola, floreta". Exactament així.
- Ho faré exactament així, com tu dius. Moltes gràcies!
Al segon comprador:
- Senyor, aquestes flors donen molta sort, molta. L'ha de saludar cada dia: "Hola floreta" i ja tindrá molta sort.
- Si donen tanta sort, potser en podria comprar dues i encara en tindria més.
- Noooo! Això és perillós i no ho pot fer de cap manera. Si ja té molta sort i encara n'hi arriba més es pot quedar sense res...
Resum: no cal ser avariciós amb la sort ni matar tot el que és gras. Bona filosofia de la Joana.
Boníssima filosofia, n'haurien d'aprendre aquests que mai en tenen prou i només pensen a acaparar pel seu propi benefici.
ResponEliminaMolt maques aquestes flors, per a mi ja és una sort només poder veure-les en aquest post. Felicitats a la 'botiguera' Joana i una abraçada per a l'àvia. :-)
És veritat, hi ha coses tan senzilles que una nena petita les veu claríssimes, però tanta gent estira i estira tots els fils per acaparar més encara.
EliminaMoltes gràcies Mc! Una abraçada i bona setmana.
De l’ànima amagada
ResponEliminaque el pinzell distrau
en surten flors plenes
de la màgia del moment.
Dels dits juganers,
s’omplen els fulls de tinta i pintura,
d’emocions que ja no s’amaguen.
De la mirada que les rep,
en neix l’ esclat que tot ho gira
amb la senzilla salutació
que la fa reviure.
Els nens sempre acaben fent màgia d'una manera o altra. Si no ens funciona, segur que és culpa nostra.
EliminaLa lógica aplastante de Joana, Ja, jajaja...!
ResponEliminaA seguir-la, sense cap dubte!
EliminaThere is often great wisdom to be found in little artists. Q.e.d.
ResponEliminaEls infants sempre ens ensenyen moltes coses
EliminaTant de bo ho veiéssim tan clar com ells!
ResponEliminaMolt sàvia és la Joana. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Tant de bo!
EliminaÉs molt maca, la Joana.
Aferradetes, Preciosa…
(Comentari rescatat)
Una bona venedora. Si pot enviar-me un parell de flors, les hi compro.
ResponEliminaSi de felicitat fan flaire
me les pot enviar pe aire.
Si porten bona sort
les recolliré a l'aeroport.
Un parell no te les vendrà pas... diu que si et passes de sort, et podries quedar sense res...
EliminaGràcies pes rodolins... en tot cas m'agafo a la primera opció.
Què màgiques aquestes flors i les condicions amb què són venudes.
ResponEliminaLa màgia de la infantesa, perdura a cada generació d'infants. I no s'esgota mai.
Elimina