Font de Can Blanc de Sant Martí d'Albars
Buscàvem la font de Can Blanc, i vam sentir el so del rajolí, i quan ens hi vam acostar… vam veure que la petita font era dins d'una cova molt grossa. Però el més sorprenent va ser que es veia restes d'una cuina, d'una pica, d'uns fogons i d'uns prestatges potser tallats a la roca. Em vaig imaginar algú vivint aquí.
Algú sol, sense casa, buscant refugi on fos i arreglant-se'l de la millor manera que va poder. Una bona feinada per a tan poquetes comoditats.
Com devia ser la seva vida, solitària? miserable? devia tenir relació amb la gent dels voltants, masies i poble? Costa molt d'imaginar. Donaria per inventar-ne moltes històries.
Praised be your imagination, your curiousness.
ResponEliminaJust trying to imagine the lives of our ancestors should make us humble in the face of the prosperity of so many of us.
But alas!
Moltes gràcies, Sean.
EliminaTens tota la raó, i moltes vegades, encara ens queixem...
Ai las!
Un habitatge precari, més un refugi que una altra cosa. Costa, com dius, imaginar les circumstàncies de qui es veu obligat a viure en un lloc com aquest, però evidentment no podien ser gens bones.
ResponEliminaTot i que si la comparem amb altres llocs on actualment viu, malviu de fet, la gent potser no està tan malament aquesta cova que disposa, si em permets la broma, d'instal·lació d'aigua corrent incorporada i de franc sense sortir de casa. :-)
Bon cap de setmana!
Impacten, aquestes coses. I n'hi ha força i a molts llocs.
EliminaI tant que et permeto la broma, perquè en el fons conté molta veritat. Tenir aigua fresca i bona sempre a l'abast, ja és un fet important, tenint en compte la precarietat del lloc.
Bon diumenge, Mc!
Una abraçada.
Jo m’he trencat el genoll i visc tan precàriament com qui fos que vivia aquí.
ResponEliminaSóc l’Helena, t’escric des del mòbil.
EliminaOstres, Helena! Espero que et recuperis ben aviat, les fractures es fan mooooolt pesades perquè són llargues de curar.
EliminaFa molts dies? O fa poc?
Ah! per això surts anònim, et passa com a mi, segons des d'on escric també surto anònim.
EliminaEra feliç així?... tantes preguntes i molt poques respostes.
ResponEliminaAixò de poder tenir una font d'aigua bona per a un mateix, no està gens malament i més sense pagar res... hi ha molta gent que ni això tenen...
Aferradetes, preciosa.
No ho sabrem mai, Paula, però la possibilitat hi és, que malgrat la precarietat fos feliç.
EliminaI tens raó, molta gent ni això no tenen.
Aferradetes, bonica!
Obre la muntanya el seu cos
ResponEliminai en fa part de la vida
de qui necessita
l’espai per “viure”.
Deixa jugar amb eines
que li “facilita” la vida.
Li regala la il•lusió
que pot ser com la resta,
i ho fa sense despertar-lo.
Silent i jugant amb el temps.
La muntanya protectora a la seva manera...
EliminaDavant de descobertes com aquesta que has fet acostumo a reaccionar com tu. Però tu ho saps explicar millor.
ResponEliminaL'hauria pogut utilitzar pels Relats d'estiu ... he, he, he....
EliminaTu, tot ho expliques molt bé, Xavier. No em sembla pas que jo ho faci millor que tu.
La imaginación es libre..
ResponEliminaUn abrazo.
I és l'únic que tenim... la història certa no la sabrem mai...
Elimina