El Ter
Allà on passejo, avui,
em sembla una selva,
ombrívola.
Els petits forats que deixen les branques
es descobreixen en un reflex blau o blanc,
damunt de l'aigua.
Hi ha aigües calmes i aigües que flueixen,
segons els racons...
i tot residus vegetals
s'ajunten formant petite illes flotants,
plenes de vida i de petits animalons.
Allà on passejo avui
em dona pau a l'ànima.
Aquesta selva és molt segura
pacífica i quotidiana.
El riu baixa ple
i em regala tant de goig
que me'n sobra per compartir.
Fa tot just un any que caminàvem ran del naixement del Ter. És un riu que es fa estimar.
ResponEliminaGràcies per compartir la pau i el goig que t'infonen les seves aigues.
Per a mi el Ter és com de la família. De petita ja el tenia a prop cada estiu a Roda de Ter, el poble dels meus pares. Després l'he retrobat a Vilopriu, bé a Colomers i també a Camprodon. Hem anat fins al seu naixement moltes vegades.
EliminaEs fa estimar, sí.
Sembla un quadre amb aquests reflexes de llum i colors.
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir totes aquestes sensacions amb nosaltres!
Aferradetes, preciosa.
Moltes gracies a tu per venir a buscar-les!
EliminaAferradetes, bonica.
Esos lugares son mis preferidos para perderse un buen rato.
ResponEliminaUn abrazo.
I els meus, també!
EliminaUna abraçada, Erik!
Carme,
ResponEliminaCompartir és quedar-te sense una part, millor que no ho facis!
Hi ha coses immaterials que es multipliquen soles, compartides o no.
EliminaVius natura a la vora de l’aigua
ResponEliminahi creix la vida i creixes.
Només et manca la cura
de la mà que t’ofega.
El comte de l’estima
que els ulls no t’oblidin,
que guardin la serenor
del temps que mai s’escapa.
Que pugui viure aquí.