El Ter


Allà on passejo, avui, 
em sembla una selva,
ombrívola.
Els petits forats que deixen les branques
es descobreixen en un reflex blau o blanc,
damunt de l'aigua.

Hi ha aigües calmes i aigües que flueixen,
segons els racons...
i tot residus vegetals 
s'ajunten formant petite illes flotants,
plenes de vida i de petits animalons.

Allà on passejo avui
em dona pau a l'ànima.
Aquesta selva és molt segura
pacífica i quotidiana.

El riu baixa ple
i em regala tant de goig
que me'n sobra per compartir.


Comentaris

  1. Fa tot just un any que caminàvem ran del naixement del Ter. És un riu que es fa estimar.
    Gràcies per compartir la pau i el goig que t'infonen les seves aigues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi el Ter és com de la família. De petita ja el tenia a prop cada estiu a Roda de Ter, el poble dels meus pares. Després l'he retrobat a Vilopriu, bé a Colomers i també a Camprodon. Hem anat fins al seu naixement moltes vegades.
      Es fa estimar, sí.

      Elimina
  2. Sembla un quadre amb aquests reflexes de llum i colors.
    Moltes gràcies per compartir totes aquestes sensacions amb nosaltres!

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies a tu per venir a buscar-les!

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  3. Esos lugares son mis preferidos para perderse un buen rato.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Carme,
    Compartir és quedar-te sense una part, millor que no ho facis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses immaterials que es multipliquen soles, compartides o no.

      Elimina
  5. Vius natura a la vora de l’aigua
    hi creix la vida i creixes.
    Només et manca la cura
    de la mà que t’ofega.
    El comte de l’estima
    que els ulls no t’oblidin,
    que guardin la serenor
    del temps que mai s’escapa.
    Que pugui viure aquí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars