Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Mentre ningú li confongui la cua amb el cordill d'una campana de porta....
ResponEliminaAbraçades, Carme
(com ja t'he dit a casa, cap problema que facis servir la foto)
No crec que li fes cap gràcia... he, he, he...
EliminaMoltíssimes gràcies per la foto! La faré servir donc aquest estiu.
Abraçades.
Mentre ho pensi ell ja va bé, el pitjor és que tu no el vegis.😅
ResponEliminaGenial la foto!!!
Aferradetes, preciosa.
Mentre entrava el cotxe, pensava que quan sortiria a fer la foto ja no el trobaria, però sí. Hi era i encara hi va ser una bona estona.
EliminaAferradetes, bonica!
El nostre gat, en Pau, encara no té l'any i és molt juganer. Un dels seus jocs predilectes és el d'amagar-se, i com el teu protagonista moltes vegades es deixa la cua fora de l'amagatall. Per molt que el cridis no la belluga ni un mil·límetre.
ResponEliminaEs pensen que no els veiem, està clar...
EliminaJo quan el veia tan immòbil durant tanta estona, se'm va passar pel cap que a veure si s'havia mort allà amagat... 😂🤣
Ja es veu de seguida que no hi entenc res de gats.
Son unos cucos esos gatos, ayer fotografié a uno que intentaba mimetizarse entres los matorrales y las flores de un jardín y la verdad es que no se mosqueo nada aunque lo descubrí a duras penas al principio.
ResponEliminaUn abrazo
Sí els gats van al seu rotllo i passen de tothom. A vegades fan molta gràcia.
EliminaUna abraçada.
Your photo and Barbollaire's comment helped me to a huge smile. Thanks.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, Sean, per venir i per somriure.
EliminaBuenas tardes, casual foto del gato y como suelen ser independientes no sabemos si se cree que no es visto o pasa de todo jejejej. Felicidades Carme por tu interesante blog.
ResponEliminaNo ho podem saber... he, he,he...
EliminaGràcies, Antonio!
Com la superfície d'un poema, que només insinua!
ResponEliminaHa, ha, ha... m'has fet riure, un poema que amaga moltes coses, però ensenya la cua... un bon poema.
EliminaEll ben amagat
ResponEliminaes troba per dalt tot quiet,
la cua penjant.
Ell prou que em deu veure. Encara que fa com si no hi fos
Eliminai jo li segueixo el joc.