L'últim tram d'escala
Sant Miquel de la Roca
Si l'últim tram d'escala
ha de ser més costerut,
al menys que sigui curt.
I que ens amari la joia d'arribar
i el descobriment d'allò desconegut.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com l'escala de Jacob, aquest darrer esglaó du al paradís?
ResponEliminaParadís, paradís, no crec que ho hagi estat mai, però pels tafaners i visitants com jo si més no és una agradable sorpresa.
EliminaMal camí passar-lo prest. ;-)
ResponEliminaCrec que per pujar aquesta escala, n'has de tenir moltes ganes de saber que hi ha amagat allà dalt... ¿Hi pujares?, si és així ets molt valenta, jo tinc molt vertigen tan sols mirant la foto. Que per cert és molt original.
Aferradetes, preciosa.
Sí, sí, i tant que hi vaig pujar! Si tens vertigen no ssria un bon lloc per a tu, ja que la cova-ermita està ben bé al mig d'un cingle.
EliminaA proper post la veureu per dins.
S’acaba l’escala
ResponEliminadesprés d’un camí costerut,
ha estat el descans curt
per poder a la fi arribar.
Ja no queda res desconegut.
qui sap si...
És agradable arribar on volies arribar...
EliminaQue intriga...
ResponEliminaUn abrazo.
😀😃😄
ResponEliminaUna abraçada
Sempre passa així quan arribes a dalt d'una muntanya. És l'end weight, el que pesa, el que colpeix més, al final d'un poema, per exemple.
ResponEliminaAquí, l'escala facilitava la dificultat final…
Elimina