Eutímia
Ve de ca l'Helena
Quan ja no hi trec ni hi poso res
i la vida se'm va fent petita
i la deixo fluir, sense demanar gaire.
Quan la pluja m'il·lumina el dia
i arbres i flors es posen de puntetes.
Quan la vida interior guarda, encara,
tantes emocions intensament viscudes
i l'arc de Sant Martí, així mateix, em gronxa
amb la claror daurada de la posta.
Sempre em tinc, com a bona companyia.
i la vida se'm va fent petita
i la deixo fluir, sense demanar gaire.
Quan la pluja m'il·lumina el dia
i arbres i flors es posen de puntetes.
Quan la vida interior guarda, encara,
tantes emocions intensament viscudes
i l'arc de Sant Martí, així mateix, em gronxa
amb la claror daurada de la posta.
Sempre em tinc, com a bona companyia.
No hi ha res millor que tenir-se, de fet estem sols amb nosaltres mateixos... així que hem de procurar que la nostra companyia sigui molt plaent, com la que descrius en les teves paraules.
ResponEliminaBona Pasqua!!
Aferradetes, preciosa.
Sí, finalment, allò més important és estar bé amb nosaltres mateixos i poder tenir pau interior. I que la salut ens vagi respectant una mica.
EliminaBona Pasqua, preciosa!
No havia sentit mai la paraula "eutímia", però agafant-ne el sentit etimològic de "bon ànim" més enllà del seu ús en psiquiatria, també trobo que és una bona manera d'encarar la vida fer-ho amb una certa tranquil·litat d'esperit... malgrat que no ens posen gens fàcil amb tot el que està caient.
ResponEliminaEl teu poema ho explica molt bé. Bona Pasqua!!
No ens ho posen gens, gens, fàcil, és cert… i ens hem d'espavilar com puguem.
EliminaBona Pasqua, Mc!
𝘈𝘮𝘣 𝘭𝘢 𝘤𝘰𝘮𝘱𝘢𝘯𝘺𝘪𝘢
ResponElimina𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘤𝘭𝘢𝘳𝘰𝘳 𝘥𝘢𝘶𝘳𝘢𝘥𝘢 𝘥𝘦𝘭 𝘤𝘢𝘱𝘷𝘦𝘴𝘱𝘳𝘦,
𝘴𝘰𝘵𝘢 𝘭’𝘰𝘮𝘣𝘳𝘢 𝘥’𝘶𝘯 𝘈𝘳𝘤 𝘥𝘦 𝘚𝘢𝘯𝘵 𝘔𝘢𝘳𝘵í
𝘲𝘶𝘦 𝘦𝘵 𝘨𝘳𝘰𝘯𝘹𝘢 𝘭𝘦𝘴 𝘦𝘮𝘰𝘤𝘪𝘰𝘯𝘴
𝘪 𝘭𝘢 𝘷𝘪𝘥𝘢 𝘪𝘯𝘵𝘦𝘯𝘴𝘢𝘮𝘦𝘯𝘵 𝘷𝘪𝘴𝘤𝘶𝘥𝘦𝘴,
𝘢𝘳𝘣𝘳𝘦𝘴 𝘪 𝘧𝘭𝘰𝘳𝘴 𝘵𝘳𝘦𝘶𝘦𝘯 𝘦𝘭 𝘤𝘢𝘱
𝘴𝘰𝘵𝘢 𝘭𝘢 𝘱𝘭𝘶𝘫𝘢.
𝘐𝘭·𝘭𝘶𝘮𝘪𝘯𝘢𝘯𝘵 𝘢𝘲𝘶𝘦𝘴𝘵𝘢 𝘷𝘪𝘥𝘢
𝘲𝘶𝘦 𝘧𝘭𝘶𝘦𝘪𝘹, 𝘢𝘳𝘢 𝘵𝘳𝘢𝘯𝘲𝘶𝘪𝘭·𝘭𝘢,
𝘧𝘳𝘶𝘪𝘯𝘵 𝘥’𝘢𝘭𝘭ò 𝘲𝘶𝘦 𝘶𝘯 𝘥𝘪𝘢
𝘷𝘢𝘴 𝘱𝘰𝘴𝘢𝘳 𝘢𝘲𝘶í 𝘪 𝘢𝘭𝘭à
𝘧𝘦𝘯𝘵-𝘭𝘢 𝘨𝘳𝘢𝘯, 𝘤𝘰𝘮𝘱𝘭𝘦𝘹𝘢
𝘪 𝘱𝘭𝘦𝘯𝘢
petonet, petit i dolç
Moltes gràcies, poeta… durant anys eixamplem la vida, fent-la tan plena com podem, però al final es va fent petita vulguem o no.
EliminaUna abraçada.
Em sobta molt la relació entre la il·lustració i el teu poema, en relació a l'eutímia. Me la pots explicar? Aquesta vegada em costa d'interpretar-ho, més enllà del contrast ente les pedres punxegudes i les branques amb fulles de dalt.
ResponEliminaPotser és perquè aquesta il·lustració és bastant abstracta.
EliminaEn realitat representa un vidre d'una finestra mullat per la pluja. Amb algunes herbes o branques mullades. El dia que vaig escriure aquestea paraules havia plogut i aquest fet havia col·laborat en gran mesura al meu benestar.
Com un rierol
ResponEliminaque rep de la pluja
i deixa anar a la terra seca
les gotes que viuen en ell.
La vida té
en aquests instants
les gotes que li venen
i li marxen.
Aquells que es guarden
en el record
i s’esperen en el desig.
L’esperança
és l’arc de Sant Martí
que pinta de color
els moments grisos
que ens envolten.
qui sap si...
Moltes grácies, qui sap si…
EliminaAhir mateix vaig veure un arc de Sant Martí, abans de llegir el teu poema. És grat de veure l'arc Iriscindent. És grat llegir-te.
ResponEliminaL'arc de Sant Martí sempre enamora a petits i grans.
Elimina