Teulades i mar
Més enllà de les teulades,
més enllà dels turons, dels boscos,
de les muntanyes més altes,
jo sempre et veig: ets el meu mar.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Qué bonica l'aquarel·la!.
ResponEliminaEl nostre Mar Mediterrani ens té tan captivades que no és gens difícil veure'l per tot arreu... Si parles d'algú en concret, suposo que tampoc. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Sempre el tenim present, i si hi vivim relativament a prop, encara que no sigui a tocar, el veiem molt sovint. I sempre és una trobada bonica i feliç.
EliminaAferradetes, Paula!
Que bé t'ha quedat l'aquarel·la: les teulades, les finestres i... "el nostre pont de mar blava."
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaLa mar vol jugar a "cuit i amagar" , tot i sabent que tu , sabràs descobrir-la sense problemes !.
ResponEliminaFelicitats ;)
Sempre l'acabo trobant, Artur! ;)
EliminaMoltes gràcies!
Em recordes el "des del pis més alt,/ des d'on es veu el mar" de Margarit.
ResponEliminaSi cal pujar-hi, s'hi puja, tot sigui per veure el mar...
EliminaNi el temps d’espera
ResponEliminani les barreres
que ens separen
seran per sempre.
El mar quiet en el seu moviment,
esperarà
que les nostres ànimes visquin
per sempre juntes a la seva vora.
qui sap si...
Les nostres ànimes
Eliminajuntes o connectades
tenen la força del vent,
el color del cel
la lleugeresa dels núvols
la profunditat de l'oceà.
Jo tant sols desitjo
Eliminaencara que silents
les ànimes siguin
una en la diversitat,
en la força,
en el color,
en la lleugeresa,
en la profunditat,
una en la nostra eternitat.
qui sap si...