Fluir
Miro:
escumes, transparències, reflexos, clarors
Escolto:
el so de l'aigua a cada pedra, a cada desnivell, es barregen en un de sol: remor de riu
Toco:
les mans molles i fresques.
I ja no em cal ni olorar, ni tastar, perquè sense saber com, el món desapareix i només quedem el riu i jo fluint junts, l'aigua físicament, jo interiorment.
D'aquests estats, sempre es torna... encara que sigui amb recança.
Sempre he trobat que la paraula "fluir" ho diu tot.
ResponEliminaCom m'agradaria deixar-me anar i no pensar tant...
Aferradetes, preciosa.
A vegades hi ha moments que ho permeten: la natura, la música, la lectura... Ens hi ajuden.
EliminaFluir no sempre és fàcil ni possible. Només són instants.
Aferradetes, bonica.
Per a mi no pensar és treballar. El millor que té.
ResponEliminaNo és només no pensar, Fluir és sentir intensament la vida i les sensacions del moment.
EliminaAquests instants apareixen quan menys t'ho esperes.
ResponEliminaSempre t'agafen de sorpresa i a sobre duren poc... he, he, he...
EliminaCon mucho, a veces...
ResponEliminaBesos
Sí, amb molta recança, a vegades...
EliminaUna abraçada.
Arribo amb tot el pes del món
ResponEliminasobre les espatlles
i l’ànim sota mínims.
Cansat, molt cansat.
Alguna cosa m’ha dut
a la ribera del rierol
que encara va brollant
entre les pedres.
Les pinta amb brills canviants
i alhora l’aigua es dilueix a la mirada
per mostrar-me la bellesa
dels minerals enterrats
sota la seva capa translúcida
i transparent a la vegada.
No em cura els mals,
però per uns moments els allunya.
qui sap si...