Sí, em referia al conjunt. Al final de cada episodi de la vida, sempre acabem traient alguna conclusió que ens asserena i si no és així, hauria de ser-ho i n'hauríem d'aprendre.
Aferradetes, nina!
Sí, deu ser això, aquests darrers dies, per aquí no passa ningú! Però no puc fer-hi gran cosa... per no dir res.
Hi ha paraules que no sabem escriure, mots que no s'han inventat. Potser és un llenguatge secret, un joc de mirades. Són les paraules que diem amb els ulls. I he de mirar els teus ulls... per entendre-ho. ( Desembre 2014 )
Això de començar amb el final d'un altre poema és molt ben trobat. Jo a vegades m'inspiro més la segona vegada que no la primera, el temps i el contrast són importants perquè no som déus.
Tots els contraris que m’envolten, venen a mi i m’ensenyen els errors i els encerts. La vida que passa entre cadascun d’ells i els forats que es van creant al seu pas. Ja tan sols em queda esperar que amb tut al costat aquests forats no ens facin més mal.
De vegades sí, altres no... en conjunt sí que ens asserena.
ResponEliminaBelles paraules per una preciosa aquarel·la.👌
Aferradetes, preciosa.
* Em sembla que no s'actualitza el teu blog.
Sí, em referia al conjunt. Al final de cada episodi de la vida, sempre acabem traient alguna conclusió que ens asserena i si no és així, hauria de ser-ho i n'hauríem d'aprendre.
EliminaAferradetes, nina!
Sí, deu ser això, aquests darrers dies, per aquí no passa ningú! Però no puc fer-hi gran cosa... per no dir res.
Hi ha paraules que no sabem escriure, mots que no s'han inventat.
ResponEliminaPotser és un llenguatge secret, un joc de mirades.
Són les paraules que diem amb els ulls.
I he de mirar els teus ulls... per entendre-ho.
( Desembre 2014 )
Moltes gràcies, Pere, per res atar paraules tan encertades.
EliminaBon cap de setmana.
La netedat de l'aire fa que respirar sigui una joia. I la bellesa del dibuix fa que la contemplació porti a la serenitat.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Olga... la serenitat, sempre buscada on sigui.
EliminaUna abraçada!
Això de començar amb el final d'un altre poema és molt ben trobat. Jo a vegades m'inspiro més la segona vegada que no la primera, el temps i el contrast són importants perquè no som déus.
ResponEliminaCom que era la mateixa imatge: un cop en fotografia i l'altre com en dibuix, se'm va acudir de lligar-los d'aquesta manera.
EliminaTots els contraris que m’envolten,
ResponEliminavenen a mi
i m’ensenyen els errors i els encerts.
La vida que passa
entre cadascun d’ells i els forats
que es van creant al seu pas.
Ja tan sols em queda esperar
que amb tut al costat aquests forats
no ens facin més mal.
qui sap si...
Anar acompanyat sempre és molt millor que anar sol... esperem que tot vagi millor.
Elimina