La propina de la Immaculada
La Immaculada estava a punt de complir-ne 85, i a mi m'agradava molt anar-la a veure. Em portava uns quants anys, però compartíem la mateixa etapa de la vida: la darrera. I la seva manera de veure les coses sempre m'aportava molta joia i molta serenitat. M'explicava que tot, a la seva vida, havia entrat ja en un temps de descompte, el seu temps era com una propina de la qual molta gent no arriba a gaudir. Per molt temps que li quedés de vida, que no sabem mai quant serà, no seria res comparat amb els 85 que estava a punt de fer. O sigui poc temps. Havia hagut d'anar deixant enrere moltes coses que li agradaven, però se n'inventava d'altres. Vivia sola, tenia tota la casa plena amb les eines de les seves aficions. La taula del despatx plena de papers amb els dades que necessitavaper escriure la història de la seva família. Les parets plenes de quadres de punt de creu que li agradava fer. L'habitació del seu piano, que tocava cada dia. I a la taula del menjador, es dedicava a dibuixar les fotogafies que havia acumulat durant els seus anys d'anar a voltar.
Què voleu més? pintar, cosir, escriure, tocar el piano... jo veia una vida, encara que ella en digués propina de vida, molt plena.
Hi ha persones que, amb trenta o quaranta anys, no tenen raons per omplir la seva. Una història preciosa d'una vida plena.
ResponEliminaPer cert, amb totes les teves aficions, tu també la tens ben plena.😉
Aferradetes, preciosa.
Jo crec que hem de procurar omplir-la tant com puguem, sinó és com malbaratar-la. A cada moment aprofitar les nostres condicions.
EliminaAferradetes, bonica!
El destí és imprecís. No podem saber quina serà la nostra propina, ni tan sols si en tindrem.
ResponEliminaQuina sort té la Immaculada.
No sabem mai quan durarà la nostra propina si l'arribem a tenir. Millor no saber-ho, segurament.
EliminaSort i voluntat, té! Es necessiten les dues coses...
Després de llegir el text, el primer que m'ha vingut al cap és exactament el que tu mateixa li respons al Xavier just aquí dalt i que, per tant, comparteixo totalment.
ResponEliminaÉs una sort poder arribar a aquesta edat amb la possibilitat de fer tantes coses, però també és importantíssim tenir la voluntat de fer-les. Estic segur que molts dies la Immaculada s'ha d'esforçar per fer alguna d'aquestes activitats perquè li fa mal un genoll o perquè no es troba prou bé, però és aquest esforç el que l'ajuda a viure (que és alguna cosa més que anar passant dies).
Jo també considero que té una vida plena i la felicito per això.
Sí, és un esforç i una voluntat de fer-lo. Que dona bons resultats, perquè es vui una vida millor i més plena.
EliminaHa sapigut i sap, treure-li la vida als anys que passen. És una propina ben merescuda i per molts anys !.
ResponEliminaSalut ;)
Mentre pugui disfrutar-ho, oi?
EliminaSalut, Artur! ;)
Es bueno no aburrirse nunca.
ResponEliminaUn abrazo
Sí, és molt bo!
EliminaAbraçades.
Sí, Carme, jo crec que són aquestes il·lusions les que ajuden a viure. Estar actiu dins de les possibilitats de cadascú i tenir projectes que et facin llevar cada matí. És el secret de la felicitat per gran que siguis.
ResponEliminaÉs ben bé així, cal mirar de fer coses que ens agradin i que ens interessin, per estar bé.
EliminaJo desitjo d'arribar aviat a la jubilació i de viure fins als 90 almenys, que tinc molt per fer, i ara em manca temps.
ResponEliminaA vegades em sembla que tinc menys temps ara, que abans... he, he, he... però clar que si no tens fills ni nets, a la jublació segur que tindràs temps.
EliminaUn racó amagat,
ResponEliminauna història
que recorda la frescor
d’una tarda
que podria ser a l’ombra
d’un estiu suau,
uns balcons
que miren i espien de fit a fit,
esperant trobar
qui puja per les escales
de cara a la porta tancada,
tot just abans
que s’encengui
el polifem fanal
que vigila per sobre.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap qui...
Elimina