La Immaculada en xarxa
- Ui! Aquest dibuix és molt diferent als que em tens acostumada, Immaculada! Com és això?
- Vaig començar a fer punts de colors diferents, com els moments que tots hem viscut a la vida, de colors ben diferents. Hi ha moments negres, i alguns de grisos, hi ha moments blau cel i alguns de rosats, i també de vermells i de blau fosc... i podria haver-n'hi posat de grocs, de taronges, de verds clars i foscos, però ja se'm va acabar el paper. I la xarxa vol dir que d'una manera o altra aquests moments estan tots connectats, que tots tenen relació amb tota la resta, tant amb els que ja han passat com amb els que han de venir.
- Així, aquest dibuix representa tota una vida...
- Sí, però crec que si dibuixés només el futur, l'hauria de fer només de colors suaus, plàcids i bonics. Ho faré, si tinc temps.
És ben cert això, la vida de cadascú està feta de moments entrellaçats i n'hi ha de tots colors. Tots desitgem que de foscos no n'apareguin gaires, però sempre n'hi ha algun que treu el cap i hem de saber trampejar-lo amb la seguretat que s'acabarà per donar pas a algun color més clar.
ResponEliminaM'alegro que la Immaculada prevegi el seu futur ple de colors suaus i plàcids, és un bon senyal això.
Bon dilluns, Carme!!
Totalment d'acod amb el què dius. La seguretat que res no dura per sempre, ens ajuda en els moments dolents.
EliminaQuan la majoria de coses que fas, només depenen de tu i els intercanvis amb la societat són mínims, com és el cas de la Immaculada, es pot esperar (si la salut ho permet) tranquil·litat i placidesa.
Bona setmana, Mc!
Com bé recorda en McAbeu, és allò que se'n diu "A la vida, les he vist de tots colors!" i la Imma, no ha sigut menys.... confiem que en el futur, els vegi ben bonics ;)
ResponEliminaSalut, Carme !!.
El mateix desig per a tu i per a tots nosaltres... que puguem veure colors bonics i si no els pintem o els inventem, oi?
EliminaSalut, Artur!
La vida no sempre és d'un blanc immaculat. Amb colors, sempre és molt millor.
ResponEliminaAmb colors, sempre, tot és molt millor, Xavier, per descomptat.
EliminaLos colorines dan alegría.
ResponEliminaBesos.
Segur que sí, Erik!
EliminaUna abraçada.
M'agrada molt com veu el seu futur la Immaculada, tant de bo sigui així amb colors suaus, bonics i plàcids!. També ho desitjo per a tothom.
ResponEliminaM'agrada molt aquest dibuix de la vida, tan real com bonic.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaLa Immaculada ha fet molta feina per a poder viure tots els seus anys en pau i harmonia interior.
Aferradetes, bonica!
No són punts de colors. Són rodes de bicicleta que connecten camins. O és una obsessió meva?
ResponEliminahe, he, he... quina bona idea! La Immaculada estarà encantada amb les rodes de bicicleta...
EliminaDes que naixem fins que morim, no anem en línia recta, sinó com en un garbuix de fils com el de la teva pintura. Però l'important és continuar endavant.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta entrada!
Ben bé així, Helena. Moltes gràcies.
EliminaEmpresonats per una xarxa de vida,
ResponEliminas’amaguen els punts difosos de la vida
que ja he viscut i deix entre mig el lloc
per als nous que potser vindran.
Forats que deixen passar la llum
i els somnis, deixen marxar l’ahir
que només recordaré
mirant els opuscles guardats
per dins la xarxa.
De tots colors,
de totes mides,
de tots els temps,
m’acompanyaran per sempre
encara que fluixegi el seu record.
qui sap si... no qui sap qui... un somriure