Enfadat i amb raó
Passen tantes coses per les quals hauríem d'estar enfadats permanentment, que el tió assumeix, generós com és ell, les nostres enrabiades i així ens fa el regal que puguem mantenir la nostra pau i tranquil·litat.
Moltes gràcies tió d'Oliana!
Tot i que és veritat que motius per estar permanentment enfadats no ens en falten i constatar que hi ha molta gent que es passa el dia queixant-se sempre de tot i per tot (només cal fer una ullada a Twitter), jo soc dels que, fins on pugui, prefereixo no fer-ho perquè sempre he pensat que s'hi surt perdent (estar sempre de morros no pot ser bo per a la salut). Per això, només passo per Twitter de tant en tant i continuo fidel als blogs que t'alegren el dia amb posts com aquest. Que s'enfadin els tions, nosaltres preferim els somriures. :-DD
ResponEliminaÉs ben segur que estar sempre enfadat no és bo per la salut. No en tinc cap dubte. Preferim els somriures i si pot ser anar jugant tant com podem...
EliminaDe vegades no basta en ser amable, contingut, respectuós perquè sempre hi ha fets que ens enfaden; però també, de tant en tant, sorgeix una imatge, un fet o una persona que ens dóna pau i tranquil·litat. Molt i molt generós el tió d'Oliana.😊
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí tenim molts motius per enfadar-nos, molts fets i cada dia. Però miro d'escapar-me'n tant com puc. Aquest tió crida per tots nosaltres.
EliminaAferradetes, bonica!
Pau, tranquil·litat i.... humor!
ResponEliminaQue no ens falti res de tot això, Xavier...
EliminaMejor estar de buen humor, total nos va a costar lo mismo.
ResponEliminaUn abrazo
Sí, molt millor...
EliminaUna abraçada
Com el barrufet enfadós, serveix per veure que no hem d'estar de mal humor. El sol continua brillant.
ResponEliminaAlgú ho ha de canalitzar... un barrufet o un tió...
EliminaBuenas tardes, coincido que para preservar la salud lo positivo es conocer en general sucesos la mayoría tristes y trágicos que creo que conocemos y pasar un poquito de los dimes y diretes de unos y otros a nivel nacional. Por desgracia los medios de comunicación e intereses de todo tipo nos hacen caer en la tentación. Coincido con McAbeu en lo que nos comunica y expresa. Felicidades Carme por tu interesante blog gracias. Salud y paz.
ResponEliminaTancat en la penombra
ResponEliminagairebé un any a la foscor,
en sortir li esperen carantoines
i menjar de rebuig,
una manta que escalfa i tapa més
que cobrir les necessitats.
Ho sap de cada any,
després vindran les festes de Nadal
i uns cops al llom que no entén,
enyorarà els afalacs dels dies passats
i li amagaran regals
en el forat del tronc,
sota la manta.
El somriure i les rialles,
la joia i els crits dels infants
seran en la dissort
l’únic record grat
que li quedarà,
i tornarà al seu racó fosc
i abandonat,
sol en un llarg parèntesi
d’abandonament,
una tristor sense llàgrimes
l’acompanyarà fins
un nou despertar,
on els infants aniran deixant
de ser-ho,
per donar pas al cap d’uns anys
a nous infants.
qui sap si...