Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Si els somnis tinguessin ulls,
ResponEliminaels veuria cada nit abans
d’aclucar els meus.
Si els somnis m’avisessin de l’hora
d’anar a dormir,
m’aclucarien la llum del primer estel,
del més a prop,
del més estimat.
Si els somnis vinguéssim a mi
com jo els espero,
em deliria per que cada jorn
arribés la nit
cada vegada més aviat.
Si els somnis m’ho contessin poc a poc,
el que guardo dins,
com m’agradaria que sempre fos tardor
i la nit creixés pas a pas.
Si els somnis tinguessin veu, qui sap si...
Reconeixeria el seu so rere un somriure
mentre estic dormint?
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap qui...
EliminaEl comentari s'escau i que que t'envio: Verdaguer en veu de Roger Mas.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=CV9KoZtjFZA&t=49s&ab_channel=RogerMas
Doncs el poso al post, és un poema magnífic que lu va molt bé a la meva entrada.
EliminaI moltíssimes gràcies, per posar cançons als moments de la vida (o del blog...he, he, he...)
Quanta importància tenen aquests ulls estimats per guiar-te!.
ResponEliminaQuè bonic, Carme!
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
Estels i ulls, una cosa molt gran en una de molt petita.
ResponEliminaBen bé així, Helena! Moltes gràcies!
Elimina