Estels als ulls


L'espurneig d'un estel,
brúixola que assenyala els somnis.

Per amagats que estiguin,
la guspira encesa dels ulls estimats
em guiarà per retrobar-los.

Comentaris

  1. Si els somnis tinguessin ulls,
    els veuria cada nit abans
    d’aclucar els meus.
    Si els somnis m’avisessin de l’hora
    d’anar a dormir,
    m’aclucarien la llum del primer estel,
    del més a prop,
    del més estimat.
    Si els somnis vinguéssim a mi
    com jo els espero,
    em deliria per que cada jorn
    arribés la nit
    cada vegada més aviat.
    Si els somnis m’ho contessin poc a poc,
    el que guardo dins,
    com m’agradaria que sempre fos tardor
    i la nit creixés pas a pas.
    Si els somnis tinguessin veu, qui sap si...
    Reconeixeria el seu so rere un somriure
    mentre estic dormint?

    qui sap si...

    ResponElimina
  2. El comentari s'escau i que que t'envio: Verdaguer en veu de Roger Mas.
    https://www.youtube.com/watch?v=CV9KoZtjFZA&t=49s&ab_channel=RogerMas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el poso al post, és un poema magnífic que lu va molt bé a la meva entrada.
      I moltíssimes gràcies, per posar cançons als moments de la vida (o del blog...he, he, he...)

      Elimina
  3. Quanta importància tenen aquests ulls estimats per guiar-te!.
    Què bonic, Carme!

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  4. Estels i ulls, una cosa molt gran en una de molt petita.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars