Vermells de tardor
Busco el vermell
tant és que sigui vermell de pètals,
com a la primavera
vermell de cireres o de maduixes,
quan arriba l'estiu,
o vermell de fulles de tardor.
Un vermell que m'empenyi
que em desperti,
i que em pinti del tot, alguns moments.
Jo et don el vermell
ResponEliminade la meva sang,
per on bateguen els versos
que llegeixo
i els que volen sortir.
Jo et don el vermell
d’una posta de sol
que em fa somiar
amb la lluna enamorada
que no troba mai l’amor.
Jo et don el vermell
del robi com gotes fetes pedra
per donar-te la bellesa i la fortalesa.
Jo et don el vermell
que enyores de pètals,
fruits i fulles perquè allò
que estimes t’empenyi
a complir els teus desigs
i la llum t’envolti del color
que tant cerques
per fer-te més forta
i seguir ferm el pas
entre les pedres del camí.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap qui...
EliminaNecessitem colors vius entre tanta grisor, que ens donin força i claror per seguir.
ResponEliminaMot maques aquestes fulles de tardor.
Aferradetes, preciosa.
Sí, i el vermell sembla que ens alimenti més que els altres...
EliminaAferradetes, bonica!
Ahora deberán venir todos esos colores, es la época.
ResponEliminaBesos
A veure si arriben...
EliminaPetons.
A mi el vermell és un color que m'agrada, però no m'agrada veure-me'l al damunt. No sé pas per què, però és així. Però estic d'acord en què empeny i desperta.
ResponEliminaI amb el teu permís, m'agafo la foto. La veig adient perquè la dibuixi la meva mare.
A mi també m'agrada molt i no em fa res veure-me'l al damunt. Gairebé sempre tinc alguna cosa o altra vermella.
EliminaJa ens ensenyaràs el dibuix de la teva mare si és que li fa gràcia dibuixar aquesta fotografia... és de paciència i anar fent , però ja sé que la teva mare fa uns dibuixos que necessiten molta traça, i molta paciència. Molt ben fets i molt bonics.
Una abraçada, Teresa.
Potser faré un comentari banal. Quan era petit, fins i tot al parxís, quan podia, triava el vermell. El mermell, que deia ma germana que era encara, més petita que jo.
ResponEliminaJo ben sovint trio el vermell per a moltes coses, excepte si estic amb la Joana que, aleshores, el tria ella i em passa al davant. No és banal... és una preferència, com una altra. Ben maca.
EliminaEl vermell hi és a la primavera i a la tardor, perquè en el fons s'assemblen.
ResponEliminaSi el busquem sempre el podem trobar...
Elimina